Alerta que després de superar la crisi es mantindrà una tendència urbanitzadora sense justificació social
BARCELONA, 5 juny (EUROPA PRESS) -
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha demanat un canvi en la mentalitat de les administracions públiques quan desenvolupen polítiques territorials i urbanístiques perquè es garanteixi la preservació del medi ambient i la sostenibilitat, segons ha ressaltat en roda de premsa.
Ha extret aquesta demanda després d'analitzar les actuacions de les administracions en conflictes territorials, que han quedat recollides en l'informe 'L'augment dels conflictes en matèria ambiental i urbanística a Catalunya' i que ha estat lliurat aquest dimarts al Parlament.
Ribó ha emfatitzat que s'ha de considerar el territori com un bé comú que ha de ser protegit per a les generacions futures i que aquestes polítiques han de ser ideades no només tenint en compte motius econòmics, sinó també valorant les consideracions ambientals.
"Cal invertir l'argument del desenvolupament. No es tracta de veure com evitem els efectes negatius del desenvolupament, sinó que com a condició prèvia s'ha de poder explicar la necessitat d'aquest desenvolupament", ha ressaltat el síndic i ha posat en valor la no intervenció en projectes urbanístics i ambientals com a forma de conservació del patrimoni comú.
Ha defensat que els poders públics han d'afavorir l'evolució harmònica del paisatge, així com tenir en compte els costos ambientals per al territori i les persones i preservar el principi de cautela per protegir el medi ambient de danys irreparables.
Per tot això, Ribo ha urgit l'aprovació d'una llei de territori que sigui "un marc integral en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge", i que incorpori el criteri d'equitat, així com les conclusions d'aquest informe.
DESPRÉS DE LA CRISI
El síndic ha raonat que amb la crisi econòmica es van aturar grans projectes amb impacte ambiental i que això va ser "un fre a la voluntat de desenvolupament territorial", però que amb la seva superació no s'ha produït un canvi de paradigma i que les administracions han continuat aprovant iniciatives amb incidència ambiental i urbanística.
Ha advertit que hi ha indicis per preveure que la tendència urbanitzadora i el creixement de la construcció continuaran a l'alça i ha criticat que es continuï sense incorporar l'interès social en els plantejaments de qualsevol intervenció sobre el territori: "Ja n'hi ha prou del desenvolupisme a ultrança i explicacions 'a posteriori'".
CONFLICTES
L'informe recull conflictes com els generats pels instruments de planificació urbanística i territorial, entre els quals assenyala el desenvolupament del complex d'oci Hard Rock (Tarragona), i els que deriven de dèficits a la planificació i la gestió de l'entorn natural, que remarca que han acabat incidint en la protecció dels ecosistemes catalans.
També apunta a les disputes originades per una falta de control administratiu i legislatiu efectiu per a activitats contaminants i posa com a exemple aquelles que han acabat afectant l'aigua per la presència de purins.
Agrega les que han estat provocades per la fragmentació de les competències en planificació energètica entre l'Estat i les autonomies, la divergència d'interessos polítics i el poc consens territorial, entre les quals remarca l'anunci de nous parcs eòlics en la Terra Alta i Baix Camp (Tarragona) i les línies de molt alta tensió.
