Reclama més pressupost per a inversions en polítiques d'infncia i situar-se en la mitjana europea
BARCELONA, 25 nov. (EUROPA PRESS) -
El Síndic de Greuges ha advocat aquest dilluns per derogar el "requisit" de l'autorització familiar perqu els adolescents a partir de tercer d'ESO puguin fer vaga, en el seu 'Informe sobre els drets de l'infant 2019', que ha presentat el Parlament.
Després de presentar l''Informe sobre els drets de l'infant' al president del Parlament, Roger Torrent, el síndic Rafael Ribó i l'adjunta per a la defensa dels drets de la Infncia i l'Adolescncia, Maria Jesús Larios, han demanat regular aquest dret dels adolescents d'una "manera garantista".
Malgrat que la normativa que regula el sistema educatiu no reconegui de forma expressa el dret de vaga de l'alumnat, la llei orgnica del dret a l'educació preveu que les decisions collectives que adopti l'alumnat a partir del tercer d'ESO --amb 14 anys-- respecte a l'assistncia obligatria no tindran la consideració de faltes de conducta ni seran objecte de sanció, quan hagin estat resultat del dret de reunió i prviament comunicades a la direcció del centre.
A Catalunya, aquesta previsió est desplegada pel decret d'autonomia de centres, que estableix que les decisions collectives adoptades per l'alumnat en relació amb la seva assistncia a classe, en exercici del dret de reunió, prviament comunicades i quan "es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors", no tingui la consideració de falta.
El síndic de greuges ha suggerit a la Conselleria d'Educació que modifiqui el decret per derogar el "requisit" referent a l'autorització de les famílies, establir els termes en els quals l'alumne ha d'exercir el dret, com el termini d'antelació de la comunicació o la majoria necessria, i, mentre no es modifica, incloure aquests criteris en el document d'organització i funcionament dels centres.
MÉS PRESSUPOST
Larios ha reclamat incrementar els recursos pressupostaris per a les "inversions estructurals necessries" en l'mbit de la infncia com la pobresa infantil, el sistema de protecció, l'educació i el collectiu de migrants sense referents familiars.
Ha assenyalat que malgrat que entre els anys 2014 i 2018 s'ha incrementat el pressupost destinat a infncia en un 24,2% i l'executat en un 20,8%, la inversió final el 2018 se situa per sota de la del 2010.
L'informe assenyala que la despesa destinada a infncia, polítiques de protecció social i família era del 0,8% del PIB el 2014 --última dada registrada-- quan en la resta de l'Estat és de el 1,3% i en la Unió Europea del 2,4%, i Larios ha demanat situar-se "en la mitjana europea" perqu és una despesa insuficient.
El síndic ha reclamat a la Conselleria d'Economia de la Generalitat que elabori un informe d'avaluació de l'impacte de la llei de pressupostos sobre la situació de la infncia i l'adolescncia a Catalunya.
Segons l'informe, la millora de la conjuntura macroeconmica no ha comportat una millora dels indicadors de risc de pobresa a Catalunya, que en el cas de la infncia se situa prop del 25%, malgrat el lleuger descens de l'any anterior, mentre que la privació material severa se situa prop del 9%, amb un lleuger increment.
CANVI DE RECURS
El síndic ha considerat que el sistema de protecció a la infncia i l'adolescncia presenta dficits i veu necessria una reforma estructural, i ha assenyalat un increment del 29% de menors pendents de canvi de recurs, que passa dels 575 el 2018 als 742 al setembre del 2019, i afecta sobretot aquells pendents de recurs residencial.
Larios ha assenyalat que l'arribada de menors migrants no acompanyats "s'ha estabilitzat", perqu després d'anys en els quals es duplicaven els nous casos atesos, el 2019 hi ha unes xifres similars a les de l'any anterior, per que el nombre d'atesos al setembre és un 29,6% més que al desembre de 2018, i ha lamentat l'estigmatització que es produeix del collectiu.
Respecte a la salut, el síndic ha destacat que ha incrementat el nombre de nens a l'espera de consultes externes i proves diagnstiques, amb un 10,9% i un 21,2%, respectivament, entre l'agost del 2018 i el setembre del 2019, per s'ha redut els que estan en llistes d'espera en un 6% en el mateix període.
