Actualitzat 17/02/2015 13:40

Sílvia Soler retrata les tensions de la família contemporània al seu llibre 'Un any i mig'

La autora Sílvia Soler
Foto: EUROPA PRESS

BARCELONA, 17 Feb. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptora catalana Sílvia Soler retrata les tensions de la família contemporània a la seva nova novel·la 'Un any i mig' (Columna/Destino), en un ambient de crisis col·laterals i desenganys a diversos nivells.

   Segons ha explicat en una entrevista a Europa Press, la idea parteix d'una sensació generalitzada que cada vegada els joves se n'han d'anar a viure fora per motius laborals, com a símptoma no només de la crisi, sinó també d'un canvi en el model familiar cada vegada més allunyat del prototip mediterrani.

    Els "nous models de família" són subjacents a la història de Soler, que narra els distanciaments en el si d'una família catalana de quatre fills, amb uns pares recentment jubilats, en una història ambientada a Badalona (Barcelona) i a La Vall d'en Bas (Girona).

   El germà gran és arquitecte i viu al Canadà; la segona és cuinera i viu a París; la tercera és oceanògrafa i resideix a Mallorca, i el petit, surfista, viu amb els pares.

   "Tots els personatges viuen en un desengany", ha explicat Soler, a qui li agrada escriure sobre les coses que succeeixen a la gent normal, i en aquest cas són els efectes col·laterals de la crisi, ja que tot i que no tot el món és a l'atur, es respira un ambient de desengany, ha apuntat.

    Un dels elements en crisi és la relació dels pares, Tina i Jaume, representativa dels matrimonis de fa 30 anys, molt afectada per la convivència diària però que, en canvi, "s'aguanta perquè darrere hi ha un projecte en comú, que és la família".

   "Aquest tipus de família té un efecte de fons que encara no s'ha deteriorat", ha explicat Soler, tot i que el desengany no és només a les relacions llargues, sinó que, per exemple, la jove Berta també s'ha d'adaptar a la idea que la seva parella no serà per a tota la vida.

   No debades, Tina és arquitecta, una professió que il·lustra com la dona ha combinat la seva feina amb l'educació dels seus fills "treballant com una burra" i projectant tots els seus desitjos en la jubilació, un somni que s'ensorra.

ADAPTAR-SE

   Segons ha dit, la novel·la "parla molt sobre haver-se d'adaptar a coses que no pensàvem que serien així", ha dit també sobre la història d'amor del fill gran, que l'obliga a desplaçar-se al Canadà.

   "Sóc molt partidària de la família: és un puntal importantíssim", ha dit Soler, que considera que qui té una família sòlida tindrà en el futur les coses més fàcils, tot i que absolutament tots s'hauran d'adaptar a les noves situacions, ja que l'actitud d'empipament --adoptada per la mare-- no condueix enlloc.

    "Haurem de reconstruir les relacions de família: que hi hagi un oceà entre tu i el teu fill no vol dir que la intensitat de les relacions vagi a menys", ha dit, per la qual cosa el seu missatge és que senzillament les relacions han canviat.

   Tot i això, aquesta novel·la es diferencia del seu anterior èxit 'L'estiu que comença' --Premi Ramon Llull 2013-- en el sentit que aquesta "no és dramàtica, sinó que té molta tendresa que també pot emocionar".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés