L'autora rebusca en els àlbums familiars amb un "inevitable" toc de nostàlgia
BARCELONA, 10 març (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Sílvia Soler, que ha publicat 'Érem tan joves' (Univers) aquest dimarts, ha assegurat que li ha agradat molt l'exercici d'escriure un llibre a partir de fotografies familiars: "Una imatge pot suggerir més de mil paraules", ha dit en una trobada amb periodistes.
A 'Érem tan joves', Soler rebusca en els àlbums familiars i descriu i presenta una sèrie de fotografies, a partir de les quals mira "d'estirar el fil" per relatar una anècdota o fer una reflexió.
El llibre forma part de la col·lecció 'Joie de Vivre' d'Univers: "Parlant de fotos antigues, el toc de nostàlgia és bastant inevitable. Però jo sempre he dit que penso que si és una nostàlgia que no et paralitza, també ens hem de poder permetre el gust per la nostàlgia".
RECÓRRER A LA FOTOGRAFIA
En l'obra, el lector recorre escenes familiars dels avantpassats de Soler, i dels seus pares, germans i fills, a més dels seus viatges i amistats, i també s'imagina --a través dels capítols finals-- fotos que l'autora no va arribar a fer o fotos "impossibles".
"Hi ha una fotografia que és impossible i és la que tanca el llibre. És impossible perquè no va poder ser mai i és una part molt íntima de mi, que és la foto dels meus pares amb els meus fills i nebots, amb els seus nets", ha relatat.
En molts casos, l'escriptora mira de deduir --assegura que amb total llibertat-- el context de les imatges o qui hi apareix, imaginant quins motius els portarien a portar certa roba o a posar determinades expressions facials: "Això és el que jo volia fer, posar el focus per veure coses que a simple vista, a primer cop d'ull, no es veuen".
Així, al llarg de l'obra, l'autora descobreix la vida dels avantpassats de l'autora a Figueres o Bàscara (Girona); recorda els seus viatges a Londres o la Provença francesa, o rememora algunes de les seves festes de joventut.
UN OBSTACLE PER A LA MEMÒRIA
Soler, citant Joan Fontcuberta i Xavier Antich, reflexiona sobre si la fotografia pot ser un obstacle per a la memòria: "Ells defensen que quan tu recordes una tarda a casa teva amb els teus pares quan eres petit, si només ho recordes, segurament el record es va ampliant i cada vegada és més gran. En canvi, si t'ensenyen una foto d'aquell moment, el record queda encapsulat en aquella imatge".
"Alhora, jo he comprovat que no és veritat. És a dir, que mirant fotografies dels àlbums se m'han despertat records a l'entorn de la fotografia o de l'època. Per tant, en realitat també amplien la memòria. Vull dir, que ja m'agrada aquesta contradicció", ha prosseguit.
EL PAPER DE LA FAMÍLIA
L'autora ha apuntat a la centralitat de la família, per bé o per mal: "Si no estimés la meva família, també és probable que escrivís molt sobre ells, com han fet milers d'autors".
En aquesta línia, posa d'exemple l'últim llibre de Natza Farré, 'L'última vegada que et dic adeu', que insisteix a recomanar per Sant Jordi: "Són dues visions pràcticament contraposades de la família, però totes dues vam estar d'acord de seguida en què la família és molt important".
