Crearà la col·lecció Fundación Feltrinelli-Archivo Anagrama amb els fons de l'arxiu
BARCELONA, 16 abr. (EUROPA PRESS) -
La directora editorial d'Anagrama, Silvia Sesé, ha situat entre els seus objectius superar el 33% de la facturació que el segell va obtenir a Llatinoamèrica el 2022, on vol "continuar estant i creixent" en presència i en autors, una tasca iniciada els anys 90 pel fundador, Jorge Herralde.
En una entrevista d'Europa Press, ha detallat que un altre 60% del facturat el 2022 provenia de vendes a Espanya i el 7% restant, dels eBooks i audiollibres.
Sesé és optimista sobre el segell, que del 2019 fins al 2022 va incrementar en un 19% les vendes a Espanya, un 12% a Llatinoamèrica i un 20% en suports digitals.
La seva intenció és "donar-li continuïtat a un segell tan icònic com Anagrama perquè continuï sent referent en la literatura del món en espanyol" amb propostes interessants i arriscades que no segueixin les dinàmiques del mercat, reivindicant els autors emblemàtics de l'editorial sense deixar d'apostar pel talent emergent i nous relats que abordin temes contemporanis.
Per ella, aquesta doble aposta pels autors consolidats i els emergents es reflecteix en l'oferta d'Anagrama pel dia de Sant Jordi: proposarà títols des de la novel·la de la reconeguda Imma Monsó 'La mestra i la Bèstia' fins a 'Consum preferent', debut novel·lístic de la jove Andrea Genovart.
POLÍTICA D'AUTOR, "OBSESSIÓ" D'HERRALDE
També treballa perquè Anagrama sigui referent de les noves generacions i per mantenir la política d'autor, "una obsessió" des que Herralde la va fundar el 1969, i que consisteix a incorporar autors al catàleg pel seu estil i no només per una obra: per Sesé, és una aposta característica del segell i dona els seus fruits, com el cas de Rafael Chirbes.
Amb referència a l'estat del sector editorial, considera que les lletres van sortir enfortides de la pandèmia i que actualment existeix una tendència a l'alça de l'autoficció i de la literatura del 'jo', i ha afegit que "en la diversitat d'autors, estils i editorials hi ha un valor".
També ha parlat dels arxius d'Anagrama, que contenen primeres edicions i correspondència dels últims 50 anys que es quedaran a Barcelona com va anunciar Herralde al gener: s'estan organitzat els documents datats del 1969 al 2000, i la seva intenció és publicar alguns d'aquests textos perquè "no sigui un racó de records, sinó que tingui vida".
Amb aquest objectiu, impulsarà la col·lecció Fundación Feltrinelli-Archivo Anagrama, que publicarà el segon semestre correspondència entre el fundador i l'assagista alemany Hans Magnus Enzensberger, "amic d'Herralde i un dels intel·lectuals més interessants del segle passat", mort al novembre.
REVISIÓ I MODIFICACIÓ DE CLÀSSICS
En ser preguntada per la revisió dels clàssics a la recerca d'allò políticament correcte, com el recent cas de Roald Dahl, Sesé ha respost que en la literatura infantil "és una pèrdua absoluta intentar adequar a la sensibilitat d'avui alguns textos".
Ha afegit que, deixant de costat l'experiència educativa, la modificació dels clàssics i "el políticament correcte és perjudicial" per a l'experiència literària, perquè la lectura ha d'impactar, ser audaç i mantenir l'atenció del lector.
ADEQUAR-SE ALS LECTORS
Ha situat entre els reptes del sector adequar-se als nous lectors, determinar "el paper de l'editor en un món molt democratitzat", calcular l'impacte de la creixent presència de la intel·ligència artificial i treballar a diferenciar-se davant tanta oferta.
Per afrontar-ho, ha demanat que les administracions impulsin una "política de debò, seriosa, de suport a tot el sector del llibre, constant i amb plans" d'ajudes per enfortir i establir diàleg amb tota la cadena de valor del llibre, més enllà d'anuncis i campanyes promocionals, ha dit.
