MADRID 10 ago. (EUROPA PRESS) -
La instal·lació d'una tanca per perimetrar els exemplars de granota toro detectats al Delta de l'Ebre i la dessecació de l'àrea voltada acabarà previsiblement aquest cap de setmana. Aquestes tasques se sumen al conjunt d'accions que escometen tècnics de la Generalitat, SEU/BirdLife i del Ministeri per a la Transició Ecològica per voltar i acabar amb aquesta espècie invasora detectada al juny.
El sotsdirector General de Mitjà Natural del Ministeri per a la Transició Ecològica, Miguel Aymerich, ha explicat a Europa Press que des que es va detectar l'espècie invasora fa aproximadament poc més d'un mes s'està actuant "amb decisió" per tractar d'erradicar la invasió en l'inici.
No obstant això, ha admès que fins avui els intents de captura d'adults no han donat els resultats desitjats i ha precisat que s'han extret més de 900 capgrossos en diferents fases de metamorfosi. A més, ha indicat que els tècnics han dessecat dues zones humides on eren aquests animals per concentrar la seva presència en una tercera cel·la ja perimetrada.
Per a aconseguir-ho, els tècnics han instal·lat una malla enterrada i impermeable per a aquest tipus d'amfibis i han començat a salinitzar aquesta tercera cel·la per "acabar amb les granotes toro" ja que els amfibis no serien capaços de suportar aquest canvi de salinitat.
D'aquesta manera, el sotsdirector ha afegit que després de realitzar aquesta actuació se'n valoraran els resultats i, en funció dels mateixos, es valorarà emprar "altres mètodes" o bé, donar la situació per controlada però mantenir un seguiment periòdic a la zona.
De fet, ha reconegut que el mètode de salinitzar una zona humida és una acció "bastant agressiva" amb el medi, encara que assegura que els tècnics han tingut en compte tant la importància d'acabar amb aquesta espècie invasora com la "gran capacitat" de regeneració de la zona, que podria "tornar a la normalitat en uns mesos".
En definitiva, espera que "en pocs dies" es coneixeran els resultats del tractament i confia que es podrà donar per "conclòs" l'episodi, però de no ser així, s'escometran altres actuacions.
BONES EXPECTATIVES
"Les expectatives són bones perquè la resposta ha estat molt ràpida. Si tots els animals estan confinats a la mateixa zona, amb el tractament haurien de morir tots, però encara és aviat per estar segurs i, en tot cas, això serà objecte de seguiment per confirmar que a la zona no queda res i s'estarà molt pendent també dels entorns immediats", ha manifestat.
En aquest context, Aymerich atribueix l'aparició d'espècies invasores a "alliberaments benintencionats" de persones que tenen exemplars com a mascotes i que, quan molesten, o es cansen d'ells, els deixen anar al medi natural. No obstant això, insisteix que això és un "gran error", perquè com es veu, amb uns pocs exemplars la naturalesa pot patir "un gran problema" que afecta la conservació de la biodiversitat.
Per aquest motiu, ha recomanat als ciutadans que acudeixin als centres per a espècies que tenen "totes" les comunitats autònomes per confinar exemplars de tot tipus per mantenir-los confinats i sense que provoquin un problema al medi natural.
UN "GRAN PROBLEMA" DE DIFÍCIL SOLUCIÓ
Per a Aymerich, les espècies invasores són molt difícils de controlar i atallar, i per això opina que "és inadmissible que es produeixin alliberaments". Així, ha citat casos com el del caragol poma, també a l'Ebre, la taulerpa --una alga mediterrània que es va escapar accidentalment d'un aquari a Mònaco i que ha colonitzat el Mediterrani-- o la vespa asiàtica, que va arribar amb una única femella que va arribar fecundada en un vaixell de càrrega al sud de França, des d'on s'està estenent amb rapidesa pel nord d'Espanya i altres zones del continent.
Respecte a la vespa asiàtica, destaca que és una espècie amb una gran adaptabilitat i amb una capacitat de reproducció enorme i assegura que les comunitats autònomes n'estan retirant milers de nius cada any, però reconeix que cal perseverar per aconseguir mètodes de captura selectiva que no afectin altres espècies autòctones.
"Algunes de les espècies invasores que han arribat no es podran erradicar, cal ser realistes, però és necessari controlar-les al màxim. Per aquest motiu, l'actuació urgent com s'ha fet amb la granota toro, és fonamental per intentar acabar amb el focus en el seu inici", ha postil·lat.
La granota toro americana, considerada una de les cent espècies invasores més nocives del món --d'acord amb l'Unió Internacional de Conservació de la Naturalesa (UICN)-- s'ha reproduït per primera vegada a Espanya, segons va advertir fa poc més d'un mes SEU/BirdLife tant a la Generalitat com al Ministeri per a la Transició Ecològica perquè aquestes administracions prenguessin "mesures urgents" per evitar la seva expansió.
Pel que sembla, la granota toro americana podria haver arribat al Delta de l'Ebre per alliberaments de particulars. L'espècie va ser detectada a mitjan juny, quan es van trobar quatre capgrossos que per les seves característiques físiques podrien ser de granota toro (Lithobates catesbeiana) durant l'elaboració d'estudis biològics als filtres verds del Delta de l'Ebre.
Pràcticament de forma immediata a la seva detecció, pocs dies després el Ministeri per a la Transició Ecològica va engegar a principis de juliol el sistema d'alerta primerenca d'espècies exòtiques invasores.
Segons Transició Ecològica, l'espècie està considerada invasora per la seva "gran mida, voracitat i capacitat reproductiva" i per considerar que el seu assentament i expansió podria impactar negativament en la zona, de gran riquesa natural".
Tant l'ONG SEU/BirLife com les administracions estimen que encara hi ha possibilitats d'erradicar-la abans que provoqui danys "incontrolables".
Entre aquests es refereix a la depredació, alteració o competència amb les espècies autòctones i a la transmissió de malalties, perquè la granota toro pot allotjar fongs, bacteris i virus, entre d'altres el Batrachochytrium dendrobatidis, fong implicat en el declivi d'amfibis a escala global i el seu consum humà pot afectar la salut.
