BARCELONA 5 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Sergi Pàmies relata al seu nou llibre de contes, 'L'art de portar gavardina' (Quaderns Crema), sobre "les absències" dels pares i de l'amor, així com la distància que es va produint amb els fills.
A través de 13 contes aborda aquest triangle d'absències a través de realitat, imaginació i memòria, el seu habitual "univers d'estímuls", en una obra que no és més personal que altres anteriors, ha assegurat en una entrevista a Europa Press.
Es tracta del seu retorn al conte després de 'Cançons d'amor i pluja' de fa cinc anys, amb la gavardina com a recurs literari per explicar qüestions més complicades.
Pàmies ha admès que aquest llibre de contes no és tan sobri ni ha controlat tant les emocions com en anteriors, però que manté la seva fascinació per l'absurd de l'existència i la ironia: "Que la vida sigui absurda és el sentit de la vida".
Un període de cinc anys en què les converses han estat dominades "més monotemàticament" per les xarxes socials i la independència, com assegura el narrador al primer relat del llibre, i l'escriptor ha assegurat que abans tot era més dispers.
Al llibre de contes, Pàmies s'aproxima a la Transició a través de la figura dels seus pares, Gregorio López Raimundo i Teresa Pàmies, en un dels contes, 'No soc ningú per donar-te consells', que tornen a aparèixer en d'altres dels relats.
Ha explicat que fa un retrat descriptiu de l'energia d'aquell moment, sense reivindicació ni nostàlgia, però que evita la "reducció ignorant" que es vol transmetre a l'actualitat.
A través dels contes aborda la separació sense voler caure en la condescendència i l'"acte de continuïtat" amb els fills, amb els quals es van succeint noves situacions amb el pas dels anys.
Ha recordat que la seva mare li deia que 'allò que es viu és susceptible de literatura', que apareix en un dels contes, ha afirmat que era una expressió que al seu moment no entenia però que ara li veu tot el sentit.
"FICCIÓ, MANERA D'EXPLICAR LA REALITAT"
Per a Pàmies, la ficció, que és el gènere que conrea, "és una manera d'explicar la realitat" més lliure, i ha sostingut que per això juga amb el lector a través d'elements reals i d'altres ficcionats o ficticis.
Ha remarcat que quan s'és petit i s'ha fet una trapelleria, la millor excusa és aquella que està farcida de més elements reals: "És la grandesa de la ficció, no saps si estàs en territori real o creat".
Per això, ha dit, evita l'autoficció i s'ha centrat més en la tècnica de l'autoretrat, que ha revisat en l'art i la fotografia, on no passa res si l'artista surt "desfavorit".
