BARCELONA 16 abr. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor Sergi Pàmies ha publicat 'Confessions d'un culer defectuós' (Columna) on declara no ser "antimadridista", contradient una de les premisses bàsiques del barcelonisme, ha revelat l'autor en una entrevista d'Europa Press.
La idea d'escriure un llibre amb parts biogràfiques de l'autor i la seva relació amb el Barça va sorgir des de l'editorial: "M'ho havien proposat moltes vegades i sempre deia que no. Al final vaig acceptar amb l'únic compromís que ho intentaria i que si no m'agradava, no signaria res", ha afegit.
"Amb el temps, he anat descobrint que hi havia un llibre sobre el Barça en el meu interior. Això és com els escultors, que tenen una pedra dins", ha continuat Pàmies, que arrenca el llibre relatant els seus primers 11 anys a França, on va néixer i va començar a jugar a futbol i a seguir els equips.
"Mai he aconseguit trobar un punt mig entre l'eufòria de la victòria i la depressió de la derrota. Sempre estic per sota. El gran defecte és que no sóc antimadridista, cosa que vaig fingir durant anys, ja que els meus amics m'havien arribat a preguntar si era del Madrid", ha puntualitzat.
EN PRIMERA PERSONA
Escrit en primera persona, Pàmies desgrana la seva forma d'entendre el barcelonisme capítol a capítol: "Escric sobre el Barça des de 1995 i hi havia coses que sí havia explicat en articles, però el recurs d'introduir alguns episodis menors anecdòtics personals connecta, no amb la necessitat d'exhibir-me, sinó amb el paper del Barça en la vida de les persones".
Així, Pàmies entén el futbol i, en especial el barcelonisme, com "un factor de cohesió biogràfic" i en el seu cas particular com un element d'integració, ha continuat Pàmies, autor de llibres com 'Si et menges una llimona sense fer ganyotes', 'Sentimental', 'Cançons d'amor i de pluja', 'La bicicleta estàtica' i 'L'instint', entre d'altres.
LITERATURA I FUTBOL
"Com a lector, m'agrada molt la literatura d'aficionat. Hi ha molts llibres d'anècdotes i biografies, però en català hi ha poca literatura d'aquest tipus. A Espanya, està la col·lecció 'Hooligans Ilustrados', que són periodistes i escriptors que escriuen sobre el seu club i la seva educació sentimental", ha anotat Pàmies.
"En aquest gènere existeix la primera persona, que és una certa novetat per a mi. Sempre inclou que no s'escriu sobre coses transcendents. Hi ha una complicitat des de la satisfacció", ha expressat l'autor, que ho ha comparat amb escriure un llibre sobre canelons, on no hi ha espai per al drama.
L'AFICIÓ
"L'afició al futbol té dues cares: la individual i la col·lectiva, que no pots controlar. Formes part d'una tribu amb una memòria i història, però l'individu té un marge per ser de la manera que vol ser", ha apuntat Pàmies.
En el llibre, Pàmies confessa que de petit, quan el seu oncle el va portar al Camp Nou, es va sorprendre dels crits i insults que l'afició dirigia al Barça i a l'àrbitre: "Fins als 11, vaig pensar que els insults es reservaven per als enemics. Vaig descobrir una afició amb un gran diccionari d'insults".
"Eren paraules de català popular, que per desgràcia s'estan perdent com 'gandul', 'toia', 'pepa', i aquesta virtut del lèxic caníbal em va provocar un amor a primera vista", ha finalitzat l'autor.
