BARCELONA, 15 (EUROPA PRESS)
El director teatral Sergi Belbel dirigeix Emma Vilarasau i Mercè Sampietro en el clàssic 'Fedra', de Jean Racine, en una versió traduïda per ell mateix i que és la segona producció del Teatre Romea de Barcelona, que podrà veure's del 26 de gener al 15 de març.
En el clàssic, Fedra, enamorada del seu fillastre Hipòlit i animada per la seva confident, Enona, confessa la seva passió; després, ferida pel rebuig d'Hipòlit, ella no pot amagar els seus sentiments davant del seu marit, el rei d'Atenes Teseo, cosa que condueix a una espiral d'autodestrucció.
En roda de premsa aquest dijous, Emma Vilarasau ha explicat que va ser el seu paper en l'obra 'Barcelona' al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) --on recitava un fragment de 'Fedra' en francès--, quan va decidir llegir el text complet i va pensar que li agradaria portar-la a escena: "No és la cosa més comercial del món, però esperem que arribi a la gent", ha dit Vilarasau.
DEBUT EN VERS
"No havia fet mai obra en vers, i menys amb aquesta potència en la qual les paraules són l'emoció i el sentiment", ha confessat l'actriu, i ha afegit que aquesta obra és significativa també en un moment en el qual la paraula està molt desprestigiada i es parla tan malament, i gairebé no s'entenen els missatges de WhatsApp.
"La bellesa és diferent de qualsevol cosa que hagi pogut fer abans", ha postil·lat Vilarasau, per a qui l'obra parla molt de desig però en més dosis de culpa.
Ha lamentat que quan la culpa s'apodera d'una persona "pot arribar a matar-la", per la qual cosa és un dels sentiments més odiosos que omple actualment les consultes dels psiquiatres per desitjos sexuals incontrolats.
Per la seva banda, Mercè Sampietro ha agraït el seu paper a Racine --per haver-li donat una nova dimensió respecte a la tragèdia clàssica--, i ha assegurat que tampoc havia treballat en vers.
PRIMERA INCURSIÓ, ALS 22 ANYS
"Tot neix a 'Barcelona', jo donaria les gràcies també a Pere Riera perquè tot neix allà", ha dit Belbel, ja que es va oferir a fer-li la correcció fonètica a Vilarasau per a aquella obra, la qual cosa els va conduir a portar 'Fedra' a escena, on també formen part del repartiment Lluís Soler, Jordi Banacolocha, Xavier Ripoll, Queralt Casasayas i Gemma Martínez.
"La vaig muntar i vaig traduir amb 22 anys a l'Autònoma l'any 1985 perquè ja m'apassionava", ha comentat Belbel sobre el seu primer acostament a aquest text, que 30 anys després ha reprès respectant només un vers de la seva traducció juvenil.
Per a Belbel, 'Fedra' "és un monument teatral a la paraula l'esmentada i encarnada" perquè Racine va fer els versos al més comprensibles possible, i així i tot Belbel ha necessitat sis mesos íntegres per traduir-la.
Ha lamentat que "qualsevol traducció d'un monument literari és una pèrdua", tot i que ha buscat que el resultat sigui un equilibri molt fràgil entre l'emoció i la dicció.
UN COR BATEGANT
Ha exemplificat que els versos de Racine són com un cor bategant, amb una paraula que arriba, física i que penetra a la pell i es materialitza, ha assegurat, ja que l'obra versa sobre el desig il·lícit, de l'amor no correspost i prohibit, i després de la qual Racine va deixar d'escriure: "Aquesta obra és una cimera del teatre clàssic francès i tots els qui aborden aquesta obra ho saben".
Belbel ha advertit que Racine agafa la tragèdia clàssica d'Eurípides 'Hipòlit', i a partir d'aquesta li dóna un nou protagonisme a Fedra, amb la qual se sentia més identificada, i introdueix variants "interessants", com Enona, un personatge determinant perquè és la que porta realment l'acció, com si Fedra fos només un subjecte passiu.
