[TAVASCÁN] (LLEIDA), 2 (EUROPA PRESS)
La Diputació de Lleida senyalitzarà les quatre rutes de les cinc comarques del Pirineu --Val d'Aran, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya i Alta Ribagorça-- per la qual van fugir del nazisme uns 20.000 jueus per donar a conèixer les zones de pas, els refugis, les presons i els punts de concentració.
Per commemorar el començament de la senyalització, el president de la Diputació, Joan Reñé, i l'ambaixador d'Israel a Espanya, Alon Bar, han descobert aquest dimecres un monòlit amb un text de Salvador Espriu a Tavascán, un nucli afegit al municipi de Lladorre, en un acte que ha acabat amb la interpretació de música sefardita i catalana.
"Tornem pel record dels vells passos d'aquest camí", resa el text del poema 'La pell de brau' en el monòlit que recorda una de les rutes utilitzades pels jueus, la que uneix la població francesa Aulus-els-Bains amb Tavascán a través del Port de Guiló.
Reñé ha destacat que l'atzar ha volgut que el projecte de recuperar les rutes catalanes de fugida del poble jueu del nazisme "coincideixi amb el ressorgiment d'un fenomen molt preocupant com és la negació de l'holocaust".
"Coincideix curiosament amb les legítimes aspiracions del poble de Catalunya d'aconseguir la seva lliure determinació i al seu inapel·lable dret a existir amb veu pròpia a l'àmbit europeu", ha afirmat.
Per la seva banda, l'ambaixador ha qualificat el projecte de "meravellós" pel fet que reconeix la humanitat dels qui van ajudar als jueus i perquè aconsegueix posar en el seu context el coneixement de la història i del turisme.
L'ambaixador ha recordat la dita hebrea 'Salvar un ànima és salvar un món sencer' i ha considerat que les persones que han salvat a una dona o a un nen, a una persona, de la persecució han contribuït a la humanitat de la mateixa manera que els que n'han salvat moltes".
Les duanes de Pònt d'Arrell (Pont del Rei) i de la Seu d'Urgell són alguns dels punts que se senyalitzaran a més dels itineraris i hotels que van servir d'acollida a molts jueus.
La cabanya de l'Artiga de Lin Aran, lloc on descansaven els refugiats que passaven a la vall des de França, figura en les rutes, igual que una llarga llista d'hotels en els quals alguns jueus francesos s'amagaven sota identitats canadenques.
"És un projecte d'història internacional, compartida, per recordar a les persones que per sobre de les seves ideologies i creences van fer triomfar la humanitat", ha destacat l'historiador i director de l'Institut d'Estudis Ilerdenses, Josep Maria Solé, responsable de la investigació.
CREIXEN ELS TURISTES JUEUS
El turisme jueu i israelià en particular s'ha incrementat a Lleida els últims anys, és el que més ha crescut, segons el director del Patronat de Turisme de la Diputació, Jordi Blanch.
"En poc temps han arribat a ser el 5% del total d'estrangers que visiten Lleida i dels quals visiten el Parc Nacional d'Aigüestortes representen un 35%", ha afegit.
