Es podrà triar 2 dels 4 enunciats en llengua catalana i castellana en previsió dels canvis de cara al 2025
BARCELONA, 31 maig (EUROPA PRESS) -
La selectivitat catalana del 2024, que se celebra del dimarts 4 al dijous 6 de juny, permetrà que els estudiants no responguin a les preguntes sobre les lectures de llengua catalana i literatura i llengua castellana i literatura en la fase general.
Es tracta d'un dels canvis de la selectivitat d'enguany, que preveu que en aquestes matèries comunes hi hagi 4 preguntes: 2 sobre control de les lectures obligatòries, i 2 sobre coneixements del fet literari, amb qüestions sobre figures retòriques, tipus de narració o gèneres literaris.
En declaracions als periodistes, la coordinadora de la selectivitat a Catalunya, Pilar Gómez, ha assegurat que el nou enfocament de l'examen de català i castellà no suposa "cap perjudici per als alumnes, perquè hi haurà 4 preguntes i en triaran 2, i cadascú contestarà aquelles en les quals se senti més còmode".
Fins ara, en aquestes dues matèries comunes els alumnes havien de triar 2 preguntes d'un total de 3, totes de control de les lectures, i enguany podran decidir no fer-les, com a pas previ a la selectivitat del 2025, en què aquestes lectures ja no seran obligatòries.
MÉS CANVIS
La fase general de la selectivitat examinarà 4 matèries comunes --llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera (anglès, francès, alemany o italià); i una matèria a triar entre les comunes del batxillerat que hagi cursat l'alumne, com matemàtiques i les aplicades a ciències socials, dibuix artístic i llengua i cultures llatines.
Com a novetat, el nou batxillerat general i les dues modalitats de l'artístic (arts escèniques i música) també tindran la seva pròpia assignatura de modalitat en la fase general: ciències generals, d'una banda; i anàlisi musical i arts escèniques, de l'altra.
Enguany es recupera història de la filosofia en la fase general, i els matriculats han hagut de decidir si es volen examinar d'aquesta matèria o d'història; i també s'ha canviat el nom d'economia de l'empresa, que ara és funcionament de l'empresa i models de negoci; o de llatí, que es diu llengua i cultura llatines.
ESTRUCTURA
La fase general de la selectivitat suposa el 40% del total de la nota d'accés a la universitat (que és sobre 10), mentre que el batxillerat és el 60% restant (en el cas dels alumnes d'FP, la nota del grau és la de la fase general i només han de fer la fase específica).
Si els alumnes volen pujar nota per arribar al 14, es podran examinar de fins a 3 matèries específiques dels estudis de batxillerat que hagin fet, però només comptaran les 2 millors qualificacions, que se sumen a la nota d'accés de l'estudiant.
Els estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu tindran 30 minuts més per fer els exàmens, i hi haurà un tribunal especial d'incidències (TEI) per a les persones que necessitin una atenció especial i tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 33%.
"CREIXENT INTERÈS" PER ESTUDIAR CARRERES
Per la seva banda, la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Laura Román, ha destacat que per tercer any consecutiu s'ha batut un rècord d'alumnes matriculats a la selectivitat, amb 42.535 estudiants (el 2023 en van ser 41.719, la qual cosa indica "el creixent interès" per cursar estudis universitaris.
Del total de matriculats, 33.174 estudiants provenen de 2n de batxillerat; 4.490 d'FP de grau superior; i 4.871 són de matrícula lliure, és a dir, de batxillerat d'altres anys que no van fer les PAU, persones que volen millorar nota o que només s'examinen de la fase específica.
Román ha volgut enviar un missatge de tranquil·litat als estudiants, perquè diu que els models d'examen són pràcticament iguals a altres anys, i defensa que la selectivitat és "el mecanisme més equitatiu per ordenar l'accés a la universitat, especialment en aquells estudis en què la demanda és més alta que l'oferta".
