Contradiu el resultat d'un informe de la Comissió Prim
MADRID, 18 des. (EUROPA PRESS) -
Un estudi forense sobre el cos embalsamat del general Juan Prim elaborat per un equip de les Universitat Complutense de Madrid (UCM) i d'Alcalá ha dictaminat que el polític i militar del segle XIX no va morir estrangulat, sinó a conseqüència de la infecció de les ferides sofertes per l'atemptat de desembre del 1870.
Es tracta de la principal conclusió de l'examen mèdic-legal fet sobre la mòmia de Juan Prim en el marc d'una investigació avalada per la Societat Bicentenari General Prim 2014.
Segons els seus autors, l'estudi s'ha realitzat per fer callar "les falsedats" establerts en un informe elaborat per la Comissió Prim del Departament de Criminologia de la Universitat Camilo José Cela que ha conclòs que va morir estrangulat poc després de l'atemptat.
L'autora de la primera autòpsia ha estat María del Mar Robledo, directora del laboratori d'Antropologia Forense i Investigació Criminal de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).
La Comissió Prim es va crear a la Universitat Camilo José Cela de Madrid en ares a conèixer la veritat sobre la mort del polític català.
Les causes de la mort del polític constitueix un dels misteris criminològics més grans de la història d'Espanya.
Prim, que va ser president del Consell de Ministres, va patir un atemptat el 27 de desembre del 1870 després de sortir de l'edifici del Congrés, quan tres encaputxats van tirotejar el carruatge on es trobava el polític, que va resultar ferit a la mà i a l'espatlla esquerra.
NO HI HA HAGUT VIOLÈNCIA EXTERNA
A la presentació, el director de l'Escola de Medicina Legal de la UCM i expert en antropologia, Bernardo Perea, ha destacat que no existeix "cap element apreciat durant l'exploració externa del cos per sostenir que hi ha hagut violència externa al voltant de la seva mort", pel que es descarta l'estrangulament.
Els resultats contradiuen les conclusions de l'informe elaborat per la Comissió Prim a instàncies del periodista Francisco Pérez Abellán amb el suport de la Universitat Camilo José Cela; aquest informe conclou que algú li va estrangular amb una corretja.
Abellán va estar present a la presentació i ha criticat l'informe forense, tenint en compte que segons la seva opinió l'estudi incorre en errors i no té base científica: "Tot és mentida", ha dit als autors durant la presentació.
A l'informe de la primera autòpsia es destacava que "els solcs del coll eren compatibles amb una possible estrangulació" fet amb una corre, segons ha indicat a Europa Press el mateix periodista.
Abellán ha destacat que "aquest crim és un dels més documentats en la història, fet que permet constatar en imatges els solcs del coll".
En canvi, l'historiador Emilio de Diego ha ressenyat que "no existeix la peregrina teoria que fos estrangulat" i, per aquesta raó, ha recalcat que l'estudi forense de l'Escola de Medicina Legal acaba amb les falsedats llançades per la seva mort.
ESTUDI FORENSE
El present examen forense es va realitzar el 23 de novembre al tanatori de Reus i en el servei de Radiodiagnòstic de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus.
Amb l'exploració externa i l'anàlisi de les proves d'imatge (TAC), s'assenyala que el cos presenta lesions traumàtiques en mà dreta i espatlla esquerra amb ferides típiques per arma de foc.
L'informe afegeix que les marques que presenta al coll es corresponen amb fenòmens post-mortem (en relació amb la pressió exercida de manera prolongada després de la mort per elements de vestimenta)".
"No hi ha cap element apreciat en l'exploració externa del cos ni en les proves d'imatge TAC que indiquin l'existència d'una violència exercida en vida sobre la zona cervical", afegeix l'informe.
