A Catalunya 7 de cada 10 casos acaben sense sentència per una manca de proves contra l'agressor
BARCELONA, 4 des. (EUROPA PRESS) -
Save the Children ha proposat crear a Catalunya les Cases dels Infants, un model islandès que agrupa en un mateix espai tots els recursos que intervenen en un cas d'abús sexual contra els nens: policia, salut, protecció de la infància, Interior i Justícia, "tots treballen junts per atendre el nen sota el mateix sostre" i evitar revictimitzar-lo.
En roda de premsa aquest dimarts, la coordinadora de l'estudi de viabilitat del model, Emilie Rivas, ha explicat: "Declara una sola vegada, en un entorn agradable, mentre que en el sistema actual el nen ha de repetir la seva història traumàtica fins a vuit o deu vegades a persones diferents", la qual cosa pot fer que alteri el relat o no vulgui parlar-ne més.
Han iniciat converses amb la Generalitat, en qui veuen "predisposició", i l'Ajuntament de Barcelona per implementar aquest model a Catalunya, en què calculen que hi farien falta cinc cases --dues a Barcelona i una a la resta de províncies-- però proposen començar amb una de pilot.
A més de millorar la recuperació del nen i la seva família, el model que proposen és més àgil i efectiu des del punt de vista del procés judicial, i cuida el testimoniatge, "l'única prova que hi ha contra l'agressor", i proposen prendre l'exemple d'Islàndia i Suècia.
ECONÒMICAMENT VIABLE
"És un model econòmicament viable, perquè no es tracta d'una gran inversió de diners sinó d'una reordenació de recursos", perquè actualment hi ha unitats que fan els diferents passos, però estan separades i no treballen juntes, mentre que també s'estalvia temps i duplicacions, com passa amb les declaracions actualment.
"A Catalunya, set de cada deu casos per motiu d'abusos sexuals infantils acaben sense condemna perquè no tenim suficients proves, perquè no s'ha cuidat el nen ni el seu testimoniatge i al final el jutge no té suficients proves", ha lamentat la també responsable de polítiques d'infància de l'entitat a Catalunya.
L'any passat es van denunciar 549 casos a Catalunya d'abús sexual infantil i la meitat de les víctimes d'abusos sexuals són menors d'edat, "però el sistema no està adaptat a ells", ni els departaments estan comunicats entre ells, i, a més, tot i que en prop del 60% l'agressor és algú del seu entorn, no s'ofereix cap tipus de suport a les famílies, per les quals és un impacte també.
PROPOSTA A LA GENERALITAT
Al gener van començar a treballar aquesta proposta amb la Conselleria de Treball, Assumptes Socials i Famílies de la Generalitat, en qui veu que "hi ha predisposició", i davant el fet que la Direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGaia) està en un moment de saturació, han plantejat la possibilitat que sigui una altra Conselleria qui lideri el projecte.
Es tracta d'un model que va començar a Islàndia el 1998 i es va estendre als Estats Units, des d'on la casa reial sueca ho va importar al país el 2005 i, des d'aleshores s'ha estès a molts països d'Europa -com Finlàndia, Noruega, Anglaterra, Escòcia, Polònia i Xipre, entre d'altres--.
L'estudi de viabilitat, elaborat per la doctora en Psicologia per la Universitat de Barcelona (UB) Noemí Pereda, s'ha basat en com funciona aquest model a Suècia i Islàndia i com podia aplicar-se a Catalunya, on pot anar-se adaptant a través de l'experiència.
Rivas ha destacat que aquesta protecció en un sol espai és una obligació legal, com figura en la Llei d'infància, i ha lamentat que a Catalunya, un nen que no té protecció de la Dgaia, "no té accés a un programa públic, universal i gratuït, haurà de ser derivat a una fundació privada", davant de la qual cosa demanen crear aquests recursos.
Ha alertat que a Catalunya es denuncien pocs casos, i calculen que només és el 15%: "El procés és molt complicat, la gent no té confiança en el procés judicial i hi ha por", a la qual cosa s'afegeix que són fets amagats, que passen en la intimitat, i sempre serà la paraula de l'agredit contra l'agressor.
A Europa existeix des de fa 20 anys, i a més d'atendre els nens, aquestes cases es tornen centres de referència que generen coneixement: "Està demostrat a Islàndia que des que es van implementar s'han triplicat les sentències favorables a nens", s'ha millorat el procés judicial, la recuperació de la víctima i la de la seva família, a la qual s'ensenya a acompanyar-lo.
