Publicat 11/5/2020 18:57:24 +02:00CET

Saturn té el sistema de boires en capes més extens del Sistema Solar

Visió del sistema de boira en capes en l'hexàgon de Saturn
CGP/UP`V/EHU/Cassini NASA/ESA

   MADRID, 11 maig (EUROPA PRESS) -

   La combinació d'imatges del telescopi espacial Hubble i de la passada missió Cassini de la NASA han permès descobrir a Saturn el sistema de boires en capes més extens observat en el sistema solar.

   La nau Cassini, que va estar en òrbita del planeta entre els anys 2004 i 2017, va enregistrar una immensa quantitat d'imatges des de molt variades distàncies al planeta i angles de visió. Al juny de l'any 2015, la seva càmera principal va obtenir imatges del cèrcol del planeta a molt alta resolució, capaces de resoldre detalls d'1-2 km, que capturaven les boires situades sobre els núvols que tracen l'ona hexagonal de Saturn. Les imatges mostraven una sorprenent estructura ondulant al voltant de la regió polar nord del planeta, i la forma del qual semblaria haver estat traçada per un geòmetra.

   A més, es van utilitzar molts filtres de color, des de l'ultraviolat fins a l'infraroig proper, per estudiar la composició d'aquestes boires. Com a suport per a la nova investigació, publicada a 'Nature Communications', es van fer servir també imatges del Telescopi Espacial Hubble preses 15 dies més tard i que mostren a l'hexàgon vist des de dalt --no en cercle--.

   "Les imatges de Cassini ens han permès descobrir que, com si formessin un "sandwich", l'hexàgon té un sistema multicapa d'almenys set boirines que s'estenen des del cim dels seus núvols fins a més de 300 km d'altura", ha declarat el professor Agustín Sánchez Lavega, de la Universitat del País Basc, qui va liderar l'estudi. "Altres mons freds com el satèl·lit Tità de Saturn o el planeta nan Plutó tenen també capes de boires, però no en tal nombre, ni tan regularment espaiades", explica en un comunicat.

   Cada capa de boira té entre 7 i 18 quilòmetres d'espessor en vertical, i d'acord amb l'anàlisi espectral conté partícules molt petites amb ràdios de l'ordre d'1 micra. La seva composició química és exòtica per als nostres estàndards terrestres: a causa de les baixes temperatures en l'atmosfera de Saturn, entre 120°C i 180°C sota zero, poden estar compostes per cristalits de gel d'hidrocarburs com l'acetilè, propino, propà, diacetileno, o fins i tot butà en el cas de les boires més altes.

   Un altre dels aspectes que l'equip ha estudiat és la regularitat en la distribució vertical de les boires. La hipòtesi que proposen és que les boires estan organitzades per la propagació vertical d'ones de gravetat que generen oscil·lacions en la densitat i temperatura de l'atmosfera, fenomen ben conegut a la Terra i altres planetes.

   Els investigadors plantegen que és la pròpia dinàmica de l'hexàgon i el seu intens corrent en doll la que pot explicar la formació d'aquestes ones de gravetat. A la Terra també s'han observat aquest tipus d'ones generades pel corrent en doll ondultants que amb velocitats de 100 quilòmetres per hora es dirigeix d'Oest a Est en les latituds mitjanes. El fenomen pot ser semblant en tots dos planetes, si bé les peculiaritats de Saturn fan que aquest sigui un cas únic en el sistema solar. És un aspecte que queda pendent per a futures investigacions.

Contador