Publica les memòries de la seva vida i la seva carrera empresarial fins a entrar en política
BARCELONA, 22 març (EUROPA PRESS) -
L'exdirectiu empresarial i antic conseller de la Generalitat Francesc Sanuy (Barcelona 1936) ha afirmat que les acusacions a la família de l'expresident Jordi Pujol no impliquen "corrupció de govern", i creu que un presumpte frau fiscal no equival a aquesta corrupció.
"Corrupció és una cosa; una altra és problema fiscal", ha dit en una trobada amb periodistes per presentar la seva autobiografia 'Diuen que tinc memòria' (Ediciones B), que descriu la seva vida i la seva carrera empresarial fins que Pujol el nomena conseller independent de Comerç i Turisme en el seu primer Govern (1980), però no narra la seva trajectòria política.
Va dimitir com a conseller fart de no tenir pressupost, diu, i assegura que avui no té relació amb l'expresident, tot i que tampoc enemistat; tot i això, diu que "ningú pot assegurar ús indegut de les palanques de poder", sinó una decisió de Pujol sobre un llegat particular, i creu que el presumpte frau fiscal no equival a corrupció.
Sobre la família Pujol, es limita a afegir: "Potser algú que no era de l'administració va poder relliscar en una altra cosa": on menys es pensa salta la llebre, ironitza.
Després de preguntar-li si li consta corrupció de qualsevol tipus a la Generalitat, ha respost: "Tinc algun dubte en algun tema concret però no proves. Però a la Generalitat ha governat molta gent", i no ho revela precisament perquè no pot provar-ho, tot i que assegura que hi ha hagut pocs diners involucrats, si realment ha passat.
En canvi, sí que veu "corrupció generalitzada" a Espanya des de fa molt, el que contraposa al 'Espanya va bé' que ha defensat José María Aznar, i ha recordat a més els polèmics negocis de familiars de l'expresident --a qui també reprotxa la demanda per honor que li van interposar el 2010 per dir que va estar a la casa on Silvio Berlusconi va fer orgies--.
INDEPENDÈNCIA I ARTUR MAS
Davant d'aquesta corrupció a tota Espanya, creu que la independència de Catalunya seria "una manera de que canviessin les coses, si els independentistes tenen l'habilitat de presentar-ho com una garantia que canviaran les coses".
En aquest procés sobiranista i al Govern, defineix al president Artur Mas "tècnicament bo, excel·lent gestor, bon orador i ara, en moments de dificultat, amb bastanta dignitat: no surfeja sobre l'onada".
Recorda que ell el va nomenar per al primer càrrec públic: coneixia al pare de Mas, que li va presentar al fill Artur com un jove ben preparat, per la qual cosa Sanuy el va instar a presentar-se a les oposicions per a una plaça de col·laborador tècnic --que va guanyar sense que el mateix Sanuy influís, assegura--; i recorda que l'avui president va eclosionar ja després que ell dimitís com a conseller, i quan tampoc hi estava "un director general que taponava" a Mas.
Però tot això no està en les seves memòries, sinó la seva infantesa de guerra i postguerra en una família comerciant de Barcelona; els estudis del Lycée, Europa i els EUA; els seus dies d'advocat laboralista; el treball a la Cambra de Barcelona i per l'empresa espanyola; el seu pas per Ginebra com a traductor de l'ONU; la seva direcció de Fira de Barcelona; la seva creació d'Ifema; el comissariat del 75 aniversari del Barça i el nomenament com a conseller.
No narra la seva gestió de Govern ni la seva dimissió com a conseller (1985), després de la qual, "per mitigar una mica", el van fer diputat del Congrés i delegat del Govern a Madrid, i ha anat publicant llibres d'economia i col·laborant en mitjans de comunicació.
