L'historiador compila manifestos d'intel·lectuals publicats en els últims cent anys
MADRID, 1 abr. (EUROPA PRESS) -
L'historiador Santos Juliá ha publicat un llibre en el qual recopila alguns dels nombrosos manifestos d'intel·lectuals publicats a Espanya durant els últims cent anys i que, segons la seva opinió, han contribuït a variar el rumb de la història en ocasions com la dictadura de Primo de Rivera, els anys 60 del franquisme o, fa poc, "la deslegitimació" d'ETA a través del treball del Fòrum d'Ermua.
Segons ha rememorat Santos Juliá a la presentació del llibre, titulat 'Nosotros, los abajo firmantes' i publicat per Galaxia Gutenberg, des del principi el món intel·lectual a Espanya va girar entorn a "dos capitals autònomes" de la cultura, Madrid i Barcelona: "Totes dues miraven a París i es miraven entre elles de cua d'ull", ha explicat.
Tot i això, ha recordat que a mesura que avança la història apareixen iniciatives que parteixen de les dues ciutats "en les que hi ha un pont de continuat i una possibilitat de compartir posicions, de defensar els mateixos valors o les mateixes causes", reconeixent "el que es comença a anomenar fet diferencial".
"És una història molt rica i quan es veu el que està passant últimament, qui hagi estat en ella pot sentir certa melancolia de ponts trencats i barreres aixecades. El que es pugui derivar d'aquesta història potser és que tots els ponts estan trencats i no totes les barreres són palissades i no es puguin enderrocar", ha emplaçat.
L'obra de Santos Juliá comença amb una introducció de l'autor en la qual repassa la història d'Espanya a través de les reaccions publicades pels intel·lectuals en contra o a favor de qualsevol moviment polític, social o cultural: "L'objectiu era recuperar un tipus de literatura molt disseminada i en ocasions d'alta qualitat", ha explicat.
Per això, a continuació recopila més de mig miler de manifestos des del 1896, quan Miguel de Unamuno va escriure a Cánovas del Castillo, fins al segle XXI amb temes tan d'actualitat com els desnonaments, els serveis públics, la lluita contra el terrorisme o la independència del poder judicial.
La relació de Catalunya amb la resta d'Espanya ocupa diversos d'aquests escrits i el mateix director de l'editorial, Joan Tarrida, ha reconegut, com a català que passa la meitat del seu temps a Madrid, sentir certa "nostàlgia" d'èpoques anteriors en les que intel·lectuals catalans i de la resta d'Espanya "defensaven les mateixes postures o es recolzaven".
A la presentació, Santos Juliá ha reconegut que el repàs dels manifestos li ha fet canviar la seva posició sobre determinats esdeveniments i ha sostingut que la història viscuda "no hagués estat la mateixa" sense la intervenció d'aquests intel·lectuals. "La Transició política no hagués estat la que ha estat", ha posat com a exemple.
