Publicat 20/1/2019 11:15:06 +01:00CET

Santi Baró reviu en una novella la catstrofe de les inundacions del Valls de 1962

Santi Baró
EUROPA PRESS

Situa en el focus a una immigració andalusa moguda per la "pura necessitat"

BARCELONA, 20 gen. (EUROPA PRESS) -

L'escriptor Santi Baró reviu en la novella 'La filla de la tempesta' (Edicions 62) les inundacions que va viure el Valls Occidental (Barcelona) el 1962, "la major catstrofe natural" registrada a Espanya, ha explicat en una entrevista d'Europa Press.

La novella es trasllada a principis dels anys 60 quan Catalunya rep a nombrosos immigrants andalusos, jornalers que abandonen la seva terra fugint de la precarietat i s'estableixen a Terrassa (Barcelona), que viu un 'boom' industrial; en aquesta tesitura, Mariana porta la maleta carregada d'illusions, fins que una forta tempesta l'hi porta tot per davant, delmant les vides i els somnis de milers de persones.

Baró ha situat enmig d'aquests somnis i illusions les inundacions registrades a la comarca el 25 de setembre del 1962, que van deixar "un miler de morts i desapareguts".

Per a les seves pgines explora el vessant més hum i de ficció d'aquell episodi, encara que també aprofundeix en la situació dels immigrants que arribaven a Catalunya en aquells anys de boom industrial a Terrassa (Barcelona).

"La novella és una barreja dels dos conceptes", ha dit l'escriptor, pel qual té tant pes la catstrofe natural com les migracions a peu des d'Andalusia.

'EL CATAL' I 'EL SEVILL'

Al seu judici, els vens del Valls segurament se sentiran més identificats amb les inundacions, mentre que els qui migraron a Catalunya en aquella poca es veuran més reflectits en aquesta part, ja que Baró recrea en una primera parteix "ancdotes del viatge d'anada al tren 'El Catal' o de tornada en 'El Sevill'".

Ha lamentat que en aquelles llargues travessies els migrants "passaven quatre o cinc mesos vivint com a animals, amb embarassades i nens treballant per menjar".

Aix teixeix ponts amb els fenmens migratoris actuals, "va anar un flux migratori molt semblant, encara que ha assenyalat que en el passat va ser per la situació econmica, i actualment es deu a episodis de guerra i genocidis.

"Els qui reben aquests fluxos migratoris han de ser conscients que aquesta gent est fugint no perqu els ve de gust, sinó per pura i extrema necessitat", ha subratllat Baró, i ha destacat que amb prou feines tenen qu menjar.

Ha explicat que en la indagació i documentació sobre la novella es va sentir com si obrís un "tresor ple de joies", una experincia en la qual va entrevistar a una cinquantena de familiars i testimonis d'aquella tragdia, a part de la visita de l'Arxiu Histric de Terrassa i la consulta de les imatges preses per la fotgrafa Joana Biarnés.