Seguirà potenciant la cirurgia major ambulatòria, que ja suposa el 60% de les intervencions
BARCELONA, 10 ago. (EUROPA PRESS) -
La Conselleria de Salut de la Generalitat garantirà per llei a partir de l'1 de gener de 2015 una espera màxima per a totes les intervencions quirúrgiques a les quals hagin de sotmetre's els catalans, tot i que flexibilitzarà els temps, que podrien oscil·lar entre els sis mesos i l'any, en funció de criteris clínics.
Ho ha revelat en una entrevista d'Europa Press el conseller Boi Ruiz, que ha precisat que es modificarà l'actual legislació --que només preveu un temps màxim garantit per a 14 tipus d'intervencions-- amb la finalitat que el decret de llistes d'espera deixi de ser "inequitatiu".
"En un moment donat es va fer aquest decret per donar preferència a les malalties més freqüents, perquè no s'acumulessin", segons el conseller, que critica que altres operacions no monitorades puguin esperar fins a tres anys.
"Els que coneixem com a processos monitorats es posaran en una igualtat de temps el més raonable possible amb la capacitat de temps que tenim", ha assenyalat el conseller, que es planteja que el nou decret de llistes d'espera pugui fer dos talls: de sis mesos o un any.
Ruiz ha explicat que "actualment cal garantir per llei una espera màxima per a una fimosi i no per a una operació de nòdul tiroide, cosa que no té sentit", i ha manifestat que la majoria del sector sanitari comparteix aquesta reflexió i advoca per modificar la llista de 14 patologies.
La sanitat pública catalana va fer l'any passat 151.000 operacions relacionades amb els 14 procediments garantits, mentre que de la resta de patologies va operar 181.000 pacients, dels quals el 83% van esperar menys d'un any.
L'objectiu d'ordenar les llistes d'espera a Catalunya també sumarà novetats com la protocol·lització de les intervencions quirúrgiques per reduir la variabilitat mèdica en posar un pacient en llista d'espera.
Es posaran directrius per concretar quin tipus de varius estaran garantides en temps d'espera: "No són el mateix unes varius estètiques, voluminoses o flebítiques", argüeix el conseller, per remarcar que atén una demanda històrica de la Societat Catalana de Cirurgia i de la comunitat mèdica, amb la qual el departament treballa en el nou decret.
"Caldria determinar un temps de garantia no tant per la malaltia o el procediment, sinó per l'estadi clínic pel que el procediment ha de ser aplicat o es troba", ha concretat el conseller.
Per aquesta raó, Salut s'ha marcat com a objectiu estabilitzar les llistes d'aquests 14 procediments "perquè el 2015 hi hagi un sistema més equitatiu, sense excloure cap dels procediments garantits, i homogeneïtzar totes les patologies en termes d'equitat".
"OPERAR MÉS I MÉS PRODUCTIVITAT"
Sobre el compromís de la Generalitat d'eliminar el 23% de pacients en llista d'espera que supera el temps legal d'intervenció abans de final d'any, Ruiz ha revelat l'estratègia per a aconseguir-ho: "Operant més i augmentant la productivitat dels hospitals es complirà l'objectiu".
En aquesta línia, ha destacat el gran paper de la cirurgia més ambulatòria en la gestió de les llistes d'espera, ja que aquest tipus d'intervencions ja suposen el 60% del conjunt d'actes quirúrgics --quan fa cinc anys eren el 40%--, i suposen una millora per al pacient i una despesa menor en utilització de llits.
Tot i que les llistes d'espera s'han reduït un 7,4% en els 14 procediments quirúrgics garantits per llei el juny de 2014, un 23,4% dels pacients --un total de 17.082-- excedien el límit legal establert per decret.
Des que, el 2011, el primer ajust pressupostari sanitari de la història va provocar que les llistes d'espera es disparessin un 42% i que 80.540 pacients esperessin una d'aquestes 14 operacions garantides aquest any, la xifra ha seguit un curs a la baixa, tot i que no ha assolit encara la xifra dels 56.670 pacients que esperaven el 2010, quan un 21% dels usuaris superava el límit impulsat per l'exconsellera Marina Geli.