Publicat 09/05/2021 10:35CET

S'acaba l'estat d'alarma a Espanya i les restriccions queden en mans de les CA i els tribunals

Archivo - Arxiu - Un policia nacional, en un control a la frontera amb França, a Irun, Euskadi (Espanya), 30 de març del 2021. Segons una ordre del Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), els passatgers procedents de França han de mostrar una prova diagnòstica
Javi Colmenero - Europa Press - Archivo

MADRID, 9 maig (EUROPA PRESS) -

L'estat d'alarma que el Govern central va decretar per segona vegada fa més de sis mesos ha finalitzat a les 00.00 d'aquest diumenge 9 de maig i els espanyols ja es poden moure arreu del país.

Els tancaments perimetrals a nivell autonòmic s'han aixecat amb la finalització de l'estat d'alarma a totes les comunitats. Les Balears i les Canàries continuaran fent controls sanitaris a persones procedents d'altres comunitats o ciutats autònomes i demanaran una prova negativa de coronavirus.

A partir d'ara les restriccions de drets fonamentals dels ciutadans queden en mans de les comunitats autònomes i d'allò que dictin els tribunals.

Des que va esclatar la crisi del coronavirus al març del 2020, l'estat d'alarma ha estat vigent en total durant 9 mesos i 21 dies a tot Espanya, 10 mesos i 6 dies a la Comunitat de Madrid.

Hi ha tres mesures que han estat en vigor fins a aquest diumenge que restringeixen drets fonamentals i que perquè es continuin aplicant, les ha d'avaluar la justícia: límits en les reunions socials, toc de queda i tancaments de comunitats, províncies o municipis.

Cap comunitat mantindrà el tancament de tot el seu territori. L'única que ho ha sol·licitat ha estat el País Basc i els tribunals no ho han acceptat.

L'estat d'alarma s'acaba amb la incidència mitjana de contagis a Espanya en els últims 14 dies a la baixa, atès que se situava en els 198,60 casos per cada 100.000 habitants aquest divendres, amb una situació epidemiològica diferent segons el territori. Així, per exemple, a la Comunitat Valenciana hi ha 40 casos per cada 100.000 habitants, mentre que a Euskadi, més de 450.

Ara com ara hi ha 8.605 pacients ingressats per covid-19 a tot Espanya i 2.183 a la UCI. La taxa d'ocupació de llits ocupats per coronavirus se situa en el 6,85% i a les UCI en el 21,85%. A Madrid, les UCI tenen una ocupació per covid de més del 40%, del 37% a Euskadi i del 35% a Catalunya.

CRONOLOGIA DELS ESTATS D'ALARMA

L'estat d'alarma ha donat cobertura a totes les mesures que han adoptat les autonomies i que afectaven als drets fonamentals, com el toc de queda, els confinaments o els tancaments perimetrals de les regions. Aquesta va ser precisament la justificació del Govern central per tornar-hi a recórrer a la tardor.

El primer reial decret d'estat d'alarma es va aprovar el 14 de març del 2020. A aquest el van seguir sis pròrrogues, una cada quinze dies: 27 de març, 10 d'abril, 24 d'abril, 8 de maig i 5 de juny. I cadascuna va tirar endavant al Parlament amb menys suports que l'anterior. Vox només va aprovar la primera pròrroga i el PP va votar en contra en les dues últimes. I la del 5 de juny va tirar endavant gràcies a l'abstenció d'ERC.

El 21 de juny finalitzava l'última pròrroga però la controvèrsia entre les mesures que adoptaven les CA i els recursos que es van començar a produir davant els tribunals van obligar novament al Govern central aprovar un decret d'alarma que donés cobertura a les mesures autonòmiques. El 9 d'octubre ho va fer per a la Comunitat de Madrid i el 25 del mateix mes per a totes les comunitats autònomes. Es va prorrogar el 3 de novembre sis mesos i aquesta última pròrroga és la que finalitza aquest diumenge 9 de maig.

Malgrat les crítiques de l'oposició i de diversos executius autonòmics, el Govern central ha decidit prescindir d'aquest instrument. Segons argumenta La Moncloa, les CA tenen suficients instruments jurídics per fer front a la pandèmia en aquesta fase, en què la vacunació va en augment i la incidència, en descens.

Ara, en decaure l'estat d'alarma, les decisions que adoptin les CA sobre la restricció dels drets fonamentals les hauran de ratificar els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes.

ESTIU DEL 2020: DECISIONS CONTRADICTÒRIES DELS TSJ

Moltes regions ja es van trobar durant l'estiu passat amb resolucions dels Tribunals Superiors de Justícia anul·lant les mesures que havien adoptat. Aquest és el cas del País Basc, el govern del qual és un dels quals més han pressionat perquè es prorrogués l'estat d'alarma.

No obstant això, l'Executiu espanyol ha decidit mantenir la seva decisió i per evitar que es produeixin discrepàncies entre les decisions dels Tribunals Superiors de Justícia de les diferents comunitats autònomes, ha optat per crear un recurs de cassació "express" davant el Tribunal Suprem amb la finalitat de que aquest unifiqui la doctrina. La Sala Tercera de l'Alt Tribunal tindrà 5 dies de termini per poder-ho resoldre, de manera que les mesures que puguin afectar als drets fonamentals siguin les mateixes a totes les regions.

Però abans fins i tot que comencin a arribar al Tribunal Suprem els recursos per les decisions dels TSJ, aquest ha emès ja una nota d'urgència en la qual apunta a una "possible insuficiència" o "inadequació" en el rang de la norma que es fa servir per regular qüestions que afecten als drets fonamentals.

A més, el Suprem fa una crítica a l'Executiu central per provar de fer copartícips executius als tribunals de justícia en l'adopció de mesures administratives. El TS també adverteix que la pretesa unificació de doctrina del Govern espanyol pot ser que no tingui lloc, perquè, entre d'altres coses, avisa que pot ser que els recursos s'inadmetin per entendre que no tenen interès cassacional, per exemple, perquè tenen una casuística.

L'advertiment de l'Alt Tribunal va arribar just després que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears avalés aquest dijous el pla que ha fet el govern regional i que operarà a partir del 9 de maig i que sí afecta als drets fonamentals.

En concret, el Govern balear ha decidit limitar els desplaçaments de circulació per vies públiques entre les 23:00 hores i les 06:00 hores i, a més, establir controls per entrar a la comunitat autònoma amb proves que han de sufragar els passatgers si no es desplacen per motius justificats; mesures que són de facto un toc de queda i un tancament perimetral.

No obstant això, un dia després, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) ha dictaminat aquest divendres que no es poden mantenire a Euskadi els confinaments autonòmic o municipals, el toc de queda nocturn ni el límit d'agrupacions de quatre persones, després de la fi de l'estat d'alarma en considerar que afecta a drets fonamentals que es garanteixen en la Constitució.

A la Comunitat Valenciana el Tribunal Superior de Justícia sí ha autoritzat aquest divendres les limitacions a la mobilitat nocturna, a les reunions socials i/o familiars i a l'aforament als llocs de culte acordades per la Generalitat Valenciana aquest dijous pel fi de l'Estat d'Alarma.

La majoria han optat per posar fi al toc de queda i al tancament perimetral en acabar l'estat d'alarma, excepte les Canàries, Navarra, el País Basc, la Comunitat Valenciana i les Balears, que pretenen mantenir la limitació nocturna a la mobilitat.

En aquest context, la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va dictar aquest dijous una Instrucció per agilitar la resposta processal de la Fiscalia en relació amb l'aixecament de l'estat d'alarma a partir del diumenge 9 de maig.

La Instrucció de la Fiscalia General, que té data d'aquest dimecres, estableix pautes perquè els fiscals puguin unificar la resposta processal immediata davant el nou escenari de recursos que contempla el text normatiu, "establint lleres de comunicació directes amb el Fiscal de la Sala contenciosa administrativa a través de la xarxa de delegats desplegada per tot el territori", ha informat el Ministeri Públic en una nota.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés