Repta Camats a explicar al Parlament per què critica una mesura que feia l'esquerra
PRADA DE CONFLENT (FRANÇA), 18 ago. (EUROPA PRESS) -
El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha recordat aquest dilluns que la reducció de llits en hospitals de la xarxa sanitària pública durant els mesos d'estiu és una mesura que s'aplica des de fa temps, i que ja la va fer la Generalitat quan va governar el tripartit.
Ho ha dit en roda de premsa des de la XLVI Universitat Catalana d'Estiu (UCE), després de ser preguntat per les tesis de la colíder d'ICV, Dolors Camats, qui ha avançat en una entrevista d'Europa Press que el seu grup demanaria la compareixença de Ruiz al Parlament per informar sobre la "saturació" de les urgències en els centres d'assistència públics.
Ruiz ha instat els partits d'esquerra a abordar el futur de la sanitat pública amb rigor, i ha sostingut que en cap cas Salut pretén "desmantellar el sistema sanitari públic i privatitzar-lo".
"Cal introduir la moral i l'ètica en la política", ha evidenciat Ruiz, que ha destacat que hauria d'evitar-se que la sanitat pública sigui un arma de confrontació política, una cosa que desitja aquest sector.
Ruiz ha dit que, "evidentment, si hi ha més malalts dels previstos, es col·lapsarà" un hospital, però això no significa que s'estigui destruint la xarxa sanitària pública, una cosa que ha asseverat que no pretén fer la seva Conselleria en cap cas.
Ha atribuït aquesta reducció del nombre de llits als càlculs que fan els tècnics per estimar la reducció de la demanda que es produeix en el mes d'agost, i ha assegurat que aquest any "no s'ha fet res extraordinari que no s'hagi fet en altres anys".
Boi Ruiz ha afirmat que la seva Conselleria ha optat sempre per la transparència en aquest tema, i ha destacat que hauria de ser Camats qui comparegui al Parlament, en criticar una mesura que va adoptar la Generalitat quan van governar PSC, ICV-EUiA i ERC entre el 2003 i el 2010.
BASES CENTENÀRIES
Ruiz ha participat aquest dilluns en una taula rodona sobre el centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució d'autogovern després de la Guerra de Successió, que es va crear el 1914.
En un acte al costat de tres dels quatre presidents de les Diputacions provincials --Salvador Esteve (Barcelona), Joan Reñé (Lleida) i Joan Giraut (Girona)--, Ruiz ha assegurat que les bases de l'actual mapa sanitari català es van posar fa 100 anys, sota el lideratge de la Mancomunitat.
Ha recordat que, ja en aquell moment, es va apostar per un model en què són els ciutadans els que tenen dret a la sanitat, tot i que hi ha una pluralitat d'agents que presten aquests serveis, que són els que gestionen els centres.
Així, és l'administració catalana qui regula el sector, i els seus gestors tenen autonomia, i aquest model propi de Catalunya és el que es mantindrà hi hagi independència o no.
Ruiz ha defensat que el que perjudica al sistema de sanitat pública no és una eventual secessió, sinó l'infrafinançament de la Generalitat per part de l'Estat, i en aquest sentit, ha dit que el model és insostenible "amb el tracte" actual.
NOVETATS A LLEIDA
Ruiz ha destacat que, gràcies a la cooperació amb els ens locals, s'han aconseguit avenços, i ha posat com a exemple la nova àrea oncològica de Lleida, que ha finançat la Diputació provincial.
També ha informat que a partir del pròxim 1 de gener l'única autoritat sanitària de Lleida serà un nou consorci que es constituirà sobre aquesta qüestió.
Ha lamentat l'oposició de forces com ICV a aquest projecte perquè va ser durant el tripartit quan es va començar a gestar aquest pla, possible gràcies a l'última llei que regula l'Institut Català de la Salut (ICS), impulsada durant el segon govern d'esquerres presidit per José Montilla.
