MADRID, 30 des. (EUROPA PRESS) -
El president de la Secció Espanyola de Reporters Sense Fronteres (RSF), Alfonso Armada, ha fet balanç de l'any 2017, un exercici en què "molts periodistes han hagut de suportar a Catalunya intimidacions mentre feien la seva feina al carrer al crit de "premsa manipuladora!", interrupcions de la seva tasca, linxaments a les xarxes socials, agressions per part de les forces de seguretat i una infinitat de fets que han repercutit de manera negativa en el treball informatiu".
En una entrevista concedida a Europa Press, Armada ha explicat que, "malgrat tots els incidents negatius per a la llibertat d'informació que han envoltat el procés independentista a Catalunya, sí hi han hagut alguns centelleigs de llum".
En aquest sentit, el president de RSF ha recordat que l'organització va rebre "centenars de missatges per haver descorregut un vel de temor arran de la publicació de l'informe en el que demanava respecte per als periodistes a Catalunya, i 19 de cada 20 eren de recolzament". "També es van rebre crítiques i queixes, però les mostres de suport van ser aclaparants. En això consisteix la nostra feina: estar de part de la llibertat d'informació i dels periodistes", ha postil·lat.
Armada ha indicat que un altre assumpte "dolorós" esdevingut aquest any 2017 ha estat la detenció a Espanya de dos ciutadans de la Unió Europea d'origen turc --el periodista suec Hamza Yalçin i l'escriptor alemany Dogan Akhanli--, per una ordre d'Interpol cursada per la Justícia turca.
El president de RSF també creu que hi ha hagut "aspectes positius", per exemple, que "el periodisme d'investigació, mitjançant la col·laboració internacional entre reporters, manté una notable participació espanyola i l'interès de la societat per aquestes històries és creixent".
"També té la seva contrapartida: treure a la llum un assumpte vergonyós per els qui es creuen immunes pot acabar en imputació, com els hi ha passat aquest any als nostres companys del diari 'El Mundo' que van revelar un cas d'evasió fiscal massiva al món del futbol coneguda com #Footballeaks. Una altra mostra que a Espanya s'intenta exercir la censura en els jutjats, com ha denunciat en moltes ocasions RSF", ha agregat.
Segons el president de RSF Espanya, "molt destacable és també l'èxit de llibres escrits per periodistes com Antonio Pampliega o Mikel Ayestaran". "Que narracions de guerra, testimonials o nascudes de l'experiència del reporter siguin un èxit de vendes indica que la informació internacional, que tant ha patit en els mitjans durant els últims anys (sobretot pel que fa a les cobertures) segueix sent essencial per els qui desitgen tenir una visió àmplia i precisa del món", ha recalcat.
Una altra de les notes positives, segons ha destacat, ha estat que en el mes de març el Congrés "va obrir una escletxa" a la reforma de la coneguda com a Llei Mordassa. No obstant això, ha criticat que "la reforma no ha avançat des que es van presentar les propostes del PSOE i el PNB".
Sobre com pot el periodisme recuperar el crèdit perdut, Armada es pregunta si "volen de debò els lectors de periòdics, els radiooients i els teleespectadors mitjans que els diguin la veritat, o que els pintin la realitat del color que els interessa".
"M'agradaria pensar que el periodisme recuperarà el prestigi que gaudia si fuig del sensacionalisme, de la simplificació, del biaix ideològic, del partidisme, de la superficialitat, de la repetició, si actua com contrapoder, si no s'alinea amb partits ni amb interessos financers, si investiga a fons, si no es casa amb ningú, si explica històries de veritable interès humà, si verifica les dades fins la sacietat, si s'obstina a buscar la veritat caigui qui caigui, si s'ocupa d'elaborar cròniques i reportatges de llarg alè, si tracta els seus usuaris amb intel·ligència i respecte, si contribueix a elevar el nivell de debat intel·lectual i polític, si contribueix a augmentar la curiositat, l'espectre de consciència, si s'aplica a explicar la complexitat del món", ha conclòs.
