"Escriu una novella de barri i estars escrivint sobre el món", afirma l'autora
BARCELONA, 18 abr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Rosa Ribas confronta "la professió de la investigació amb les relacions de família, tan complexes i contradictries" en el 'noir' costumista 'Los buenos hijos' (Tusquets), la segona part de la saga familiar dels Hernández i l'agenda de detectius que regenten al barri barceloní de Sant Andreu.
En una entrevista amb Europa Press, ha explicat que, comparada amb la primera novella de la srie, 'Un asunto demasiado familiar' (2019), aquesta segona entrega és més fosca i intensa, perqu tracta assumptes com la pederstia i els secrets de família: "Va ser dura d'escriure fins i tot per a mi", ha recordat.
La trama arrenca quan un matrimoni sollicita els serveis dels Hernández per investigar la mort de la seva filla adolescent, que tenia una doble vida: "El cas és un reflex del que est passant en la mateixa família: la impossibilitat de dir les coses, la desconfiana i la gran por a defraudar".
Parallelament, la trama permet a Ribas jugar "amb la doble condició dels Hernández, que són detectius, una professió que t'obliga a veure el costat més mesquí de la gent i a estar en sospita constant, i la d'una família que té jerarquies".
DESCOBRIR LA FAMÍLIA
En aquest cas, la histria enfronta el clan familiar "a la duresa del cas i a la de la seva prpia situació, que és la d'una família inseparable i alhora disfuncional i complicada, amb relacions estretes i marcades per la rivalitat".
Explicar la trama des d'un nucli familiar li permet a Ribas aprofundir "en les incomprensions constants, la intensitat afectiva enorme i alhora carregada de conflictes d'una família especialista a descobrir secrets d'uns altres per que no sap res del que passa a casa seva".
Tot i que ha assegurat que no és la seva principal intenció fer una crítica social, reconeix que la novella negra si que permet condemnar assumptes com la corrupció o el "silenci cmplice de la gent que veu coses i calla" i adopta un cert carcter de denúncia perqu assegura desafia la moral del lector.
SANT ANDREU DES D'ALEMANYA
Ribas, que diu que va escriure la novella des de l'enyorana i la nostlgia a Alemanya, on resideix des de fa 30 anys, ha defensat que plantejar una trama des d'un lloc proper i real genera en el lector una inclinació que no s'aconsegueix des de plantejaments a ciutats imaginries.
Per a ella, un barri com Sant Andreu és representatiu de les relacions estructurals de la societat i dels conflictes humans universals: "És un microcosmos recognoscible. Escriu una novella de barri, i estars escrivint sobre el món".
Ha destacat les diferncies entre la novella negra espanyola i la d'Alemanya, on 3 de cada 10 novelles que es publiquen són negres, un lloc on triomfa el 'noir' clssic de procediment i on els autors són formalment més tradicionals: "Cada societat té la seva visió del crim".
A més, ha avanat que la constellació dels personatges dona joc per continuar la saga amb una tercera --i fins amb una quarta-- novella, que ja sap sobre qu tractar tot i que encara cerca el detonant que permeti comenar una investigació d'"intensitat creixent".
Ribas (Barcelona, 1963) també és autora d''El pintor de Flandes', 'Miss Fifty, 'La luna en las minas', la srie policíaca que protagonitza la comissria Cornelia Weber-Teixidor, i 'Triología de los años oscuros', entre d'altres.
