'L'estiu dels innocents' explica el cas del membre del FRAP Xosé Humberto Baena
BARCELONA, 9 set. (EUROPA PRESS) -
El periodista Roger Mateos ha presentat aquest dimarts 'L'estiu dels innocents. El secret de l'últim afusellat del franquisme' (Anagrama), la seva investigació del cas de Xosé Humberto Baena, condemnat a mort fa 50 anys com a autor material d'un assassinat del Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).
El 27 de setembre de 1975, aquest gallec que era a punt de complir 25 anys va ser l'últim dels cinc afusellats per terrorisme (dos membres d'ETA i tres del FRAP).
El van sentenciar "sense proves ni testimonis" acusat de matar a un policia al juliol a Madrid: l'autor explica que Baena va acabar inculpant-se en ser interrogat i torturat a la seu central de la policia franquista però que en el judici va negar l'assassinat, com va reiterar davant del seu pare dues hores abans de l'execució.
Va admetre militar al FRAP, però no va donar detalls de la mort del policia a Madrid, on havia arribat fugint de Vigo perquè no el detinguessin per participar en una col·lecta per publicar una esquela per un mort en una mobilització.
L'autor ha explicat que és la investigació que més li ha costat en 22 anys de periodisme, "i és lògic" perquè el cas és important.
Ha destacat el seu ja antic interès pel PCE (m-l), el FRAP i l'inici de la seva lluita armada, encara que ha destacat que no va néixer com a grup terrorista ni com a braç militar del PCE (m-l).
Això va arribar després, amb la intenció de reflectir la reacció del franquisme a les seves accions, perquè això animés al poble a rebel·lar-se contra el que veien venir quan morís el dictador Francisco Franco, però va ser "una decisió catastròfica" pel FRAP.
EL FRAP, "INFRAVALORADO" EN LA HISTÒRIA
Van actuar sobretot a Madrid, Barcelona i València, i va haver-hi tres morts (dos a Madrid i un a Barcelona): el llibre se centra en el primer assassinat, a Madrid.
Mateos considera que el FRAP està "infravalorado" historiogràficament, per la seva repercussió, encara que no sigui comparable a la del PCE i del PSUC.
TAMBÉ REFLECTEIX L'ESPANYA ACTUAL
En presentar el llibre, el periodista Plàcid García-Planas ha definit la crònica com un text de memòria, valenta i "ben escrit: subjecte, verb, predicat", amb la claredat necessària per al cas investigat.
"Ens parla més de l'Espanya d'avui que les seccions de Política Nacional dels diaris d'aquest país dels últims sis mesos", ha dit, encara que ha afegit que és un llibre universal que perfila als personatges davant dels seus dilemes i la reacció dels quals va condicionar les seves vides.
Roger Mateos (Barcelona 1975), cap de Política d'EFE a Barcelona, ha publicat 'El país del president etern: Crònica d'un viatge a Corea del Nord' (Mil·lenni 2008), 'Corea del Nord, utopia de formigó' amb Jelena Prokopljevic (Muñoz Moya 2012), 'Soldats del gol. Futbol, pàtria i líder a Corea del Nord' (Eurasian Hub 2013), 'Cas Cipriano Martos. Vida i mort d'un militant antifranquista' (Anagrama 2018) i és coautor de 'Tota la veritat. La crònica definitiva dels dies decisius del Procés' (Llaura Llibres 2019).
