A Espanya hi ha 535.280 llars amb nens i adolescents que estan encapçalats per una dona sola
MADRID, 4 maig (EUROPA PRESS) -
Save the Children ha alertat que la bretxa entre llars amb i sense nens i adolescents reflecteix que tenir fills és, per si mateix, un factor de risc de pobresa a Espanya, una realitat que "s'exacerba en les llars encapçalades únicament per dones".
Així, amb motiu del Dia de la Mare que se celebra aquest diumenge 5 de maig, ha detallat que la taxa de pobresa entre famílies monomarentals (49,5%) duplica la del conjunt de llars amb nens i adolescents (25%). La bretxa és igualment significativa en el cas de la pobresa severa (26,7% respecte del 10,8%, respectivament), segons dades de l'Enquesta de Condicions de Vida (ECV) 2023 de l'Institut Nacional d'Estadística publicada al febrer.
L'organització recorda que a Espanya "ser mare suposa una dificultat addicional sense una parella amb la qual compartir la maternitat i la criança dels fills i filles".
Save the Children reitera que les dones estan exposades a més precarietat i pobresa laboral, fet que influeix en les seves taxes de pobresa, "desproporcionadament elevades". Les llars monomarentals pateixen tres vegades més la baixa intensitat laboral: un 19,50% en contrast amb el 6,5% de la resta de les llars.
"Les mares de famílies monomarentals es veuen obligades a treballar menys hores de les que voldrien", lamenta l'ONG, al mateix temps que destaca que a Espanya hi ha 535.280 llars amb nens i adolescents que estan encapçalades per una dona sola. D'aquestes, la meitat viuen sota el llindar de la pobresa i moltes més tenen serioses dificultats econòmiques.
L'organització recorda que viure sota el llindar de la pobresa significa, en el cas d'una llar composta per una dona adulta i dos menors d'edat, ingressar menys de 17.583,20 euros l'any, per la qual cosa el salari mínim interprofessional (SMI) "continuaria sense permetre sortir de la pobresa en una llar d'aquesta composició, ja que actualment són 15.876 euros bruts".
"NO ÉS UN CAPRITX, ÉS UNA NECESSITAT"
Per visibilitzar aquesta situació, Save the Children ha donat a conèixer el cas d'algunes famílies monomarentals. És el cas de la Marta, que viu a Barcelona i és mare soltera d'un nen de nou anys.
La Marta intenta compaginar la maternitat amb la seva vida laboral, però té seriosos problemes per arribar a final de mes. El seu sou no supera els 800 euros mensuals i destina els diners a les partides més necessàries, com el menjar o el lloguer, tot i que de vegades s'ha vist amb la dificultat de no pagar un mes de lloguer per poder cobrir les despeses de medicació del seu fill, que pateix una malaltia respiratòria.
"Gasto molt en roba per al nen. No és un capritx, és una necessitat. Cada temporada he de fer el canvi d'armari al meu fill. I a l'estiu, una altra dificultat més. Són tres mesos de vacances dels nens i és clar, jo a la feina no m'hi puc emportar el fill. Amb el meu sou, no li podré donar una carrera", assenyala Marta.
Per la seva banda, la Raquel viu a València i té un fill de nou anys i una filla de dos. Treballa netejant cases i paga 500 euros de lloguer, gairebé la totalitat del seu sou alguns mesos. El que li sobra va per pagar les factures de la llum i de l'aigua, quan li'n sobra.
"Ens hem hagut de privar de moltes coses. Nosaltres no esperem l'estiu com altres persones, que tenen plans de viatjar. A nosaltres no ens arriben els diners, ens falta per arribar al mes. A casa sempre hi ha arròs: arròs amb kètxup, arròs amb ou... El que és bàsic. Peix quan puc, i congelat", explica.
REINSERCIÓ LABORAL PER A LES MARES DE FAMÍLIES NOMBROSES
Per la seva banda, en el marc d'aquesta jornada, la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN) ha demanat al Govern central que les mares de família nombrosa siguin considerades un col·lectiu preferent en les estratègies actives d'ocupació i els programes formatius d'inserció sociolaboral.
L'objectiu és ajudar a la reinserció laboral d'aquestes dones, que "són les que presenten més dificultats per accedir a l'ocupació i reincorporar-se després d'un parèntesi laboral per raons de maternitat".
Per això, les famílies nombroses reclamen més reconeixement a la maternitat "com un valor fonamental per a la societat" i que es posi fi a tota forma de discriminació laboral per fills, "que encara existeix i afecta especialment les mares i, en particular, les mares de família nombrosa", destaca el president de la FEFN, José Manuel Trigo.
A més, planteja al Govern central altres demandes en relació amb la maternitat, com una ampliació del permís per naixement per a les famílies nombroses o que es mantingui la bonificació de les famílies nombroses del 45% en les quotes a la Seguretat Social en contractar personal de suport a la llar, entre d'altres.
El VI Estudi sobre les Famílies Nombroses a Espanya revela que 7 de cada 10 mares de família nombrosa troba dificultats per accedir a l'ocupació o promocionar en la seva feina per ser dona i tenir diversos fills i quan es volen reincorporar al món laboral després d'un període dedicat a cura de fills --3 anys de mitjana--, més de la meitat (53,9%) ho té "més aviat difícil", tornar a accedir a l'ocupació.
