Afirma que en el repartiment de fons d'FP "pesen més altres criteris" que la realitat escolar
MADRID, 30 set. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, ha acusat aquest dilluns al Govern de voler canviar el model lingüístic i cultural de Catalunya per mitjà de la seva imposició amb lleis com la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), i en atacar la immersió, amb la qual el català perd continuïtat.
Per aquesta raó, ha justificat que aquest tipus de mesures, com la posada en marxa d'aquesta Llei, són "una excusa per a recentralitzar competències i atacar la immersió".
Així ho ha destacat en resposta als periodistes després d'assistir a la Conferència Sectorial d'Educació, que ha reunit als consellers autonòmics i que ha presidit el ministre del ram, José Ignacio Wert.
Segons ha confirmat, ha tingut oportunitat de traslladar al ministre una breu valoració sobre la tramitació de la LOMCE, de la qual ha lamentat que amb ella s'elimini "l'esperit" i text de l'Estatut.
En aquest sentit, la consellera ha indicat que "la tendència" està sent allunyar-se del text de l'Estatut, i ha afirmat que la política educativa a Catalunya està molt relacionada amb què el català tingui futur, i això passa pel fet que tingui un present a l'escola.
MODEL DE LES BALEARS
Preguntada pel model trilingüe de les Balears, Rigau ha afirmat que sempre ha defensat que es pogués garantir l'aprenentatge d'una primera llengua estrangera i una segona, i que cada comunitat, "sense imposicions", pugui decidir el seu model, a més de possibilitar donar coneixement d'anglès als mestres.
Respecte al repartiment de fons d'FP, la consellera ha indicat que Madrid i Catalunya han estat les comunitats més perjudicades en relació amb altres i tenint en compte el seu nombre d'alumnes.
Per aquesta raó, ha indicat que ha quedat clar que pesen més "altres criteris" que la pròpia realitat escolar a l'hora d'assignar recursos.
Segons la seva opinió, Catalunya hauria de rebre major dotació, però el que és realment important no és només la quantia, sinó els criteris que defineixen què és el que ha de rebre cada comunitat, fet que la consellera ha criticat.
