Publicat 14/01/2022 16:47CET

Ricardo Bofill, l'arquitecte barceloní més internacional

Archivo - Arxiu - L'arquitecte Ricardo Bofill
Joan Mateu - Europa Press - Archivo

BARCELONA, 14 gen. (EUROPA PRESS) -

L'arquitecte Ricardo Bofill Levi, mort aquest divendres a Barcelona als 82 anys, va néixer el 1939 a Barcelona i va estudiar Arquitectura a l'Escola de Barcelona i a la de Ginebra (Suïssa).

Va fundar el 1963 el Taller de Arquitectura amb un equip multidisciplinari format no tan sols per arquitectes, sinó també per altres professionals i artistes, com el crític literari Salvador Clotas, el poeta José Agustín Goytisolo i l'economista Julia Romea.

En l'obra de Bofill, la història ha estat una constant manifesta, no tan sols en la contínua anàlisi i interpretació de la cultura i l'arquitectura del passat, sinó també pel seu interès per les noves tendències.

En els primers anys, Bofill va recuperar elements artesanals característics de l'arquitectura catalana tradicional, i posteriorment va abordar els problemes de planificació urbana a nivell local dins el context polític i social espanyol.

Entre les seves primeres obres arquitectòniques destaquen la Muralla Roja a Calp (Alacant), el projecte de Villes Nouvelles a França, Les Echelles du Baroque de París, el santuari de Meritxell a Andorra i el complex format per l'edifici Walden i La Fàbrica, a Sant Just Desvern (Barcelona), seu catalana del Taller de Arquitectura.

Interessat pels problemes urbans dels països en vies de desenvolupament, Bofill va traslladar part del seu equip a Algèria, on va col·laborar amb el govern del país en projectes de planificació urbana i habitatge social.

Els estudis de Bofill sobre l'ús d'unitats de formigó prefabricat van contribuir en els anys 80 a l'afirmació de la validesa de les formes clàssiques i la geometria en l'arquitectura contemporània, i en els 90 la introducció del vidre i l'alumini va suposar el resultat d'un procés d'estudi de les formes i els materials.

El Museu d'Art Modern de Nova York va dedicar el 1985 una exposició a la seva obra, i posteriorment la seva activitat es va diversificar en un gran nombre de projectes a Catalunya, entre els quals figuren l'edifici de l'INEF a Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), les oficines del Parc Logístic de la Zona Franca, la T1 de l'Aeroport de Barcelona-el Prat i l'Hotel W, també a la capital catalana.

A la resta d'Espanya i l'estranger és autor d'obres com els gratacels Donnelley Building de Chicago, el Palau de Congressos de Madrid, la remodelació de l'Aeroport de Barajas del 1997, l'edifici Shiseido de Tòquio, el Centro Cultural Miguel Delibes de Valladolid, la Torre Platinum de Beirut, el Parque Lineal Manzanares de Madrid i el Centre de Congressos Konstantinovsky de Sant Petersburg (Rússia).

PREMIS I DISTINCIONS

Al llarg de la seva trajectòria, Bofill ha rebut multitud de premis i distincions, entre les quals figuren el Premi FAD de disseny, el Premi ASID de l'American Society of Interior Design, el Premi Ciutat de Barcelona, el títol d'Arquitecte de l'Ordre des Architectes de Belgique, Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres francesa i la Creu de Sant Jordi, entre molts altres.

Va rebre un dels seus últims reconeixements al setembre, quan va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i durant el discurs va reivindicar que "l'única utopia possible actualment és el coneixement".

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2022 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés