Analitzarà el web del Ministeri de l'Interior per possible incitació a la "catalanofobia"
BARCELONA, 1 des. (EUROPA PRESS) -
El síndic de Greuges, Rafael Ribó, s'ha mostrat preocupat en roda de premsa aquest divendres per les decisions que pren en precampanya la Junta Electoral central i que està analitzant "pel que tenen d'atemptat en la llibertat de reunió i la llibertat d'expressió", i perquè podrien estar fora de les competències de la junta i traspassar la legalitat constitucional.
Avalua "els esdeveniments que semblen irrisoris i ridículs, però que són molt més profunds, com la prohibició del color groc", així com la prohibició d'una manifestació a Reus (Tarragona) favorable a l'alliberament dels presos sobiranistes --però que no demanava el vot a cap formació, segons el síndic--, així com restriccions imposades a mitjans de comunicació públics.
El groc "no pertany a cap candidatura, no és cap apel·lació a cap tipus de vot i, a més, quan es demana la seva supressió a institucions, tant podria tenir una lectura política l'ús com el desús d'aquesta mateixa coloració", ha observat, i ha dit que podria ser censura prèvia.
Ribó ha dit que, donat el caràcter anormal que dona a aquestes eleccions que hi hagi candidats empresonats i a l'exterior, es dirigirà dilluns vinent a la Junta Electoral per demanar que garanteixi que es dona una "autèntica igualtat d'oportunitats" entre les diferents candidatures. Ha afegit que supervisarà possibles afectacions i dificultats que puguin tenir els candidats.
També analitzarà una pestanya habilitada a la pàgina web del Ministeri de l'Interior per denunciar delictes d'odi a Catalunya --i a cap altra comunitat autònoma--, on ha dit que la societat ha estat absolutament exemplar en la convivència pacífica --segons la definició europea dels discursos d'odi--, i estudiarà si aquesta pàgina pot ser "classificada com a mecanisme per incitar la catalanofobia".
El síndic, que va alertar de vulneracions de drets" el dia del referèndum de l'1-O, s'ha mostrat preocupat perquè el Govern espanyol no ha assumit la investigació sobre l'ús de la força en aquesta jornada que va demanar el Consell d'Europa i a la qual es va comprometre el ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, i perquè en aplicar l'article 155 s'ha tancat una comissió d'investigació a la Generalitat, i actualment no segueixen les que s'havien plantejat en el Parlament i el Congrés.
"PARALITZACIÓ" PEL 155
Sobre l'aplicació de l'article 155, ha dit que a la institució del Síndic de Greuges s'està donant una "paralització" de les solucions que atempta contra els drets ciutadans i que sorgeix de l'escassetat de respostes i de solucions per part dels òrgans de la Generalitat amb els quals acostuma a interlocutar, afectats per l'article.
Ha afegit que estar en precampanya no excusa aquesta falta de respostes a les queixes de ciutadans, ja que en anteriors comicis s'havia mantingut la interlocució i la solució, ha dit abans de participar en un acte a la seu del Síndic, en el qual ha explicat aquestes conclusions i altres a les quals va arribar en informes anteriors relatius a l'1-O i el 155.
El director de Betevé, Sergi Vicente, ha presentat l'acte aquest divendres a la tarda, davant desenes de representants acadèmics, d'entitats, síndics locals, grups parlamentaris i municipals, on ha intervingut el president de l'Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia; l'advocada i activista Laia Serra, i Ribó.
El síndic ha xifrat en més de 300 les queixes rebudes en aspectes relatius al referèndum, que inclouen actes variats sobre el cens, els decomissos, actuacions mitjans de comunicació, ús d'imatges de nens i citacions fiscals, però "sobretot, sobre la desproporció de l'ús de la força". Ha qualificat de ridícul negar les càrregues policials que es mostren a les imatges.
SERRA I BONDIA
Serra ha afirmat que l'1-O no va ser un escenari casual: "Els actes de repressió són actes de missatge, tenen un component clarament dissuasori" i van estar dirigits a causar un dany social, ha dit sobre les càrregues policials.
L'advocada ha participat en l'atenció a persones que van resultar ferides en la jornada del referèndum i ha dit que les persones que van presenciar les càrregues van patir "un dany moral, un ultratge, que feia mal igual tant si s'havia rebut el cop, com si s'havia presenciat", i que quan polítics i comunicadors han negat que va haver ferits, han generat un nou greuge en aquests.
Ha definit l'escenari com una "angoixa col·lectiva" i trauma general, i ha dit que en una causa oberta en un jutjat català s'han presentat ja més de 200 denúncies, a més de mostrar-se preocupada pel fet que Fiscalia no hagi indagat en si va tenir lloc una vulneració de drets.
Bondia ha observat que des d'alguns sectors s'ha creat un relat a manera de pel·lícula que va començar l'1-O i que s'afirma que acabarà el 21-D, i que ha pres un to d'acció amb la "persecució de càrrecs electes", però ha dit que no és cert i que la mobilització de l'1-O va començar molts anys enrere.
En aquesta suposada pel·lícula, hi ha una trama que està distraient l'atenció de la trama principal, que seria la del debat polític i que està comportant una "erosió en matèria de democràcia i una regressió en Estat de Dret i en drets humans". També ha afirmat que recentment ha vist un intent brutal de restriccions de la llibertat d'expressió, en les seves paraules.
