Falsificaven documents fent-se passar per fills d'emigrants ja morts i després demanaven ser agrupats a Espanya MADRID, 9 Oct. (EUROPA PRESS)
Agents de la Policia Nacional han aconseguit que se li retiri la nacionalitat espanyola a 242 ciutadans d'origen colombià que presumptament la van obtenir de manera fraudulenta a través d'una organització sota l'empara de la llei de memòria històrica.
Segons ha informat el Cos en un comunicat recollit per Europa Press, per a l'obtenció dels documents necessaris pagaven uns 5.000 euros, i aquests els permetien establir-se a Espanya basant-se en la llei de memòria històrica. Un cop aquí, sol·licitaven la reagrupació dels seus familiars residents a Colòmbia com a "familiars de ciutadans comunitaris".
Les investigacions van començar a començament del 2012 quan agents de la Brigada Provincial d'Estrangeria d'Alacant van sospitar d'alguns ciutadans d'origen colombià que, pel que semblava, haurien estat utilitzant partides literals de naixement d'espanyols ja morts per fer-se passar per familiars d'aquests i, d'aquesta manera, obtenir la nacionalitat espanyola.
Després de les primeres investigacions i nombrosos contactes amb els Consolats d'Espanya a Cartagena de Indias i Bogotà i amb la col·laboració de la Conselleria d'Espanya a Colòmbia, la policia va aconseguir descobrir el "modus operandi" seguit per l'organització, tant a Colòmbia com a Espanya.
FALSOS VINCLES DE FILIACIÓ
En primer lloc, l'organització aconseguia en diferents Registres Civils espanyols certificats literals de naixement de ciutadans espanyols ja morts que havien emigrat feia anys a Colòmbia. La finalitat de l'organització era utilitzar les dades d'aquests espanyols com a falsos progenitors dels seus "clients" per, basant-se en aquest vincle de parentesc, sol·licitar la nacionalitat espanyola.
Un cop tenien en el seu poder els certificats de naixement, aconseguien documents colombians originals, -cèdules d'identitat, partides de naixement i partides de baptisme-, en què inscrivien dades de filiació falsos que acreditessin el vincle familiar entre el ciutadà espanyol mort i el colombià.
L'aparença totalment legal que tenien els documents perquè utilitzaven el suport original, va fer més difícil la seva detecció per part de les autoritats. La falsedat consistia a inscriure en l'esmentat suport original filiacions falses dels ciutadans a nacionalitzar.
Una vegada en possessió dels esmentats documents, l'organització inscrivia les persones interessades en el Registre Civil del Consolat espanyol de Cartagena de Indias, a Colòmbia, amb la finalitat de recuperar la nacionalitat espanyola, d'acord amb l'article 26 del Codi Civil o adquirir-la, conforme la llei de memòria històrica.
REAGRUPACIÓ DELS FAMILIARS
Un cop inscrits en el Registre Civil, sol·licitaven el passaport i s'establien de manera fraudulenta com a nacionals espanyols. Una vegada donat aquest pas, sol·licitaven la reagrupació d'altres ciutadans colombians de la seva família, en qualitat de familiars de ciutadans comunitaris.
Després de les primeres sospites, agents de la Policia Nacional van començar a fer gestions amb diferents Registres Civils en els llocs de naixement dels espanyols que suposadament van emigrar a Colòmbia i els descendents dels quals sol·licitaven la nacionalitat espanyola.
Al mateix temps, van contactar amb altres familiars dels mateixos residents al nostre país i van comprovar que tots aquests emigrants havien mort en el moment en què es van tramitar les sol·licituds de nacionalitat.
20 FILLS DE 9 DONES
Els agents, a través de la Conselleria espanyola d'Interior a Colòmbia, van comprovar que diversos dels expedients sobre els quals havien recaigut les sospites inicials presentaven irregularitats com ara una mateixa numeració en diferents certificats, diferents dates de defunció per a una mateixa persona o un elevat nombre d'expedients de sol·licitud de nacionalitat escrits per una mateixa persona.
En aquest sentit, especialment cridaner ha resultat el cas d'un emigrant espanyol que, després de l'anàlisi de diferents expedients en els quals s'havien utilitzat les seves dades de filiació, se li atribuïen vint fills amb nou dones diferents.
Davant d'aquests fets, la policia espanyola va sol·licitar a la Conselleria d'Interior a Colòmbia la remissió d'una còpia dels expedients de sol·licitud de nacionalitat espanyola en els quals s'observessin indicis fraudulents, còpies que han estat estudiades en profunditat per experts policials en falsedats documentals.
Van comprovar l'existència de múltiples irregularitats i els fets es van donar a conèixer al Jutjat Central d'Instrucció Número Sis de l'Audiència Nacional, que va emetre l'oportuna comissió rogatòria sol·licitant a les autoritats colombianes la comprovació d'un total de 357 expedients.
Una vegada obtingudes totes les proves necessàries, es van traslladar els resultats de la investigació al Consolat d'Espanya a Cartagena de Indias, que va ordenar la tramitació de l'extinció de la nacionalitat als ciutadans colombians investigats. Fins ara s'ha extingit la nacionalitat a 242 ciutadans colombians que l'havien obtingut fraudulentament i se'ls ha retirat la documentació que els permetia residir a Espanya, tant a ells com als seus familiars.
L'operació ha estat duta a terme per la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals de la Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres, la UCRIF d'Alacant i la Conselleria d'Interior d'Espanya a Colòmbia i hi han col·laborat també la Secció d'Anàlisi Operatiu de la Comissaria General de Policia Judicial i la Secció de Nacionalitats de la Divisió de Documentació.
