Un 42% no pot fer un mínim d'una setmana de vacances a l'any
BARCELONA, 30 jul. (EUROPA PRESS) -
L'indicador de risc de pobresa ha repuntat 1,1 punts el 2014 respecte a l'any anterior després de situar-se al 20,9% de la població catalana --19,8% el 2013--, una xifra que es troba per sota de la mitja espanyola que és del 22,2% i per sobre de la de la UE --16,6% el 2013--.
Són dades proporcionades aquest dijous per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que reflecteixen que repunta el risc de pobresa després de tres anys de descensos: el 2011 va ser del 20,5%; el 2012, del 20,1%; el 2013, del 19,8%, i el 2014, del 20,9%.
L'Idescat ha situat el llindar d'ingressos anuals de risc de pobresa en els 9.767 euros per a habitatges d'una persona, un 3,7% més que el 2013, i de 20.512 euros per una llar de dos adults i dos nens, ha informat l'institut en un comunicat.
La taxa Arope, que complementa l'indicador de risc de pobresa, ha pujat 1,7 punts i s'ha situat al 26% de la població catalana el 2014 --un 29,2% a Espanya--, mentre que el 2013 va ser del 24,3%.
Aquesta xifra del 26% és la proporció de població que està per sota del llindar de la pobresa --20,9%--, que viu en llars amb baixa intensitat de feina --12%-- o en habitatges amb privació material severa --6,3%--.
NO PODER FER VACANCES
La principal privació material manifestada per la població és no poder fer un mínim d'una setmana de vacances a l'any, una situació que afecta el 42,6% del total, un punt menys que el 2013.
La següent privació més freqüent és, amb un 41,1%, no poder fer front a les despeses imprevistes --augmenta 1,1 punts respecte al 2013--, i la tercera més habitual, amb un 9,9%, és el retard en el pagament de les despeses relacionades amb l'habitatge principal, un percentatge que es manté estable.
PERFILS MÉS AFECTATS
Els menors de 16 anys --en un 28,8%-- són els que més risc de pobresa presenten, una xifra que ha incrementat en 1,5 punts respecte al 2013; la població de 16 a 64 anys també ha augmentat el risc en 0,8 punts i se situa al 20,6%, tot i que el creixement més gran és el del perfil d'una dona de més de 65 anys, que passa del 12,4% al 14,4% en el mateix període.
Sobre la composició de la llar, el risc de pobresa té més incidència en els habitatges amb fills dependents --taxa del 27%--, una xifra que es dispara en el cas d'un adult amb un o més fills dependents amb el 42,8%.
L'Idescat també constata que el sistema de protecció social incideix en la renda i en la seva distribució a través de pensions contributives i no contributives de la Seguretat Social, les prestacions d'atur, i altres.
La taxa de risc de pobresa abans de rebre aquestes transferències és del 46,4% i es redueix fins al 29,4% després de compatibilitzar les pensions de vellesa i supervivència, i al 20,9% quan s'incorporen totes les transferències socials.
La renda mínima anual de les llars catalanes s'ha mantingut el 2014 gairebé igual a la de l'any anterior, i s'ha situat en els 30.407 euros el 2013, 4.253 euros més que l'espanyola --26.154 euros--.
