MADRID, 19 set. (EUROPA PRESS) -
El periodista Miguel Ramos Tornadijo ha presentat aquest divendres davant de la premsa les hipòtesis per les quals nega la versió oficial que les autoritats van argumentar després de la mort de Dalí per enterrar el seu cos al museu que l'artista va crear a Figueres (Girona), en lloc de dipositar les seves restes al costat de Gala, la seva dona.
Tornadijo ha recordat que després de la mort del pintor surrealista el 21 de gener del 1989, després d'haver estat hospitalitzat durant diverses setmanes, el llavors alcalde de Figueres, Marià Lorca, va manifestar que Dalí li havia comunicat el seu desig de ser enterrat al teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974 i que havia estat concebut i dissenyat per ell.
El periodista nega aquesta versió i precisa que durant tota la seva vida havia traslladat als seus cercles pròxims el desig d'estar juntament amb la seva dona i musa, Gala, al castell de Púbol, on Dalí havia construït dues tombes contigües perquè tots dos descansessin en pau junts.
Segons argumenta, diversos testimonis van defensar en el seu moment que Dalí volia ser enterrat juntament a la seva dona, entre els quals hi ha els del seu majordom durant més de 40 anys, Arturo Caminada; els masovers de Púbol Joaquim i Dolors Xicot; el secretari de Dalí, Robert Descharnes, o el fotògraf Marc Lacroix, entre d'altres.
Tot i això, només dues de les persones que van escoltar la seva voluntat continuen vives: la cineasta Silvia Munt, qui va fer el 2001 un documental sobre Gala, i Beatriz de Moura, editora de Tusquets durant 45 anys.
"Com és possible que durant 52 dies, és a dir, des de l'1 de desembre del 1988 fins al 21 de gener del 1989 l'alcalde no fos capaç de cridar un notari per aixecar acta pública de la voluntat de Dalí de canviar la seva sepultura?", es pregunta Tornadijo, referint-se a quan Dalí va estar a l'hospital.
El periodista argumenta que la decisió del llavors alcalde de Figueres d'enterrar el cos de l'artista al teatre-Museu Dalí es deu a motius econòmics per convertir la ciutat en la "meca del surrealisme" i atreure turistes a la població.
A més, indica que les imatges de Dalí durant els seus últims dies mostren el seu "greu" estat, en què dubta que pogués haver manifestat decisions sobre el seu enterrament.
Segons han indicat fonts del museu a Europa Press, el fèretre es troba sota de la cúpula geodèsica que corona l'edifici, ha estat fruit d'un encàrrec de Salvador Dalí a l'arquitecte murcià Emilio Pérez Piñero i un dels elements més visibles de la construcció.
Tal com asseguren, es tracta del lloc que va escollir el pintor, un desig que, tot i que no apareix en cap escrit, asseguren que ha estat manifestat diverses vegades.
La cripta se situa dos metres sota els peus, un espai "dignificat" per al fèretre de l'artista, segons indiquen aquestes mateixes fonts; mentre que el periodista, en canvi, sosté que el fèretre es troba al costat d'un bany, un lloc que no considera adequat per ubicar el fèretre.
CONSPIRACIÓ PER RECUPERAR EL COS
Després de l'enterrament de Dalí, un grup de deu persones es va reunir per ordir un pla amb la finalitat de recuperar el cos de l'artista i portar-lo al lloc en el qual creuen que havia de romandre, i Tornadijo va usar aquesta conspiració com a argument per a la novel·la 'Dalí corpore bis sepulto', en què narra el que hauria succeït si aquell projecte hagués arribat al seu final.
El periodista no vol facilitar noms, ja que algunes d'aquelles persones encara estan vives, però sí ha relatat els objectius d'aquella missió: en primer lloc, aconseguir el testament en el qual havia manifestat per escrit el desig de descansar al costat de Gala, que diverses persones han afirmat haver llegit, segons indica el periodista.
També, "forçar" l'alcalde perquè es retractés de les seves paraules, segons les quals ha afirmat que el mateix Dalí li havia comunicat la seva voluntat d'estar al museu, i finalment, i el més arriscat, treure el cos del fèretre del Teatre-Museu Dalí, cosa que mai va arribar a ocórrer.
