Les sancions contra la pirateria es multaran amb entre 150.000 i 600.000 euros a partir del 5 de gener
MADRID, 31 (EUROPA PRESS) -
La reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, amb la qual es posa en marxa l'anomenada 'taxa Google' i es pretén buscar una transparència més gran en les entitats de gestió dels drets d'autor, entrarà en vigor en la seva majoria aquest dijous 1 de gener, excepte alguns punts, com és el cas de l'augment de les multes per lluitar contra la pirateria --que s'eleven fins a 600.000 euros, mentre que les mínimes passen de 30.000 a 150.001 euros--, que entren en vigor el dia 5 de gener.
El mateix text legislatiu reflecteix que l'any que ve tindrà lloc una nova reforma de més "embargadura", després de l'aprovació d'una nova directiva europea en la matèria i, de fet, el mateix ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va assegurar fa unes quantes setmanes que el compromís del Govern és posar en marxa una nova reforma i més "profunda" abans que finalitzi aquesta legislatura.
Aquesta norma no ha trobat consens en les cambres, ja que va ser aprovada definitivament al Congrés dels Diputats amb l'únic suport del PP. La falta de suport de l'oposició a la reforma se suma a la del sector cultural, que ha anat manifestant el seu rebuig en diferents actes al llarg de la tramitació parlamentària.
Durant el tràmit parlamentari, representants del sector cultural han organitzat diverses concentracions en protesta per aquesta llei davant de la Secretaria d'Estat de Cultura, amb cares coneguts com a Ana Belén i Víctor Manuel, Pilar Bardem o Luis Cobos, entre d'altres. A més, les entitats de gestió, agrupades en l'associació Adepi, han enviat una carta als diputats en la qual els demanen que no votin la reforma perquè, segons la seva opinió, portarà "greus conseqüències" per al país, que no aprofita l'oferta cultural.
LA 'TAXA GOOGLE'
Entre d'altres temes, aquesta llei posa en marxa la compensació econòmica per a editors de notícies per l'explotació dels seus continguts a l'àmbit dels agregadors de notícies a Internet, o la més coneguda com a 'taxa Google', cosa que va motivar el tancament de Google News a Espanya el passat 16 de desembre.
A favor de la taxa s'ha posicionat l'Associació d'Editors de Diaris Espanyols (AEDE), que assevera que "el reconeixement dels drets que emparen els editors sobre els continguts que elaboren els seus mitjans resulta avui essencial", respecte de l'actual 'statu quo' de Google, que exerceix una "amenaçadora posició" de domini en aprofitar-se "de l'esforç aliè".
Per contra, altres associacions com la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) han reiterat la seva defensa del "dret a decidir de l'empresari" sobre si cobra o no la 'taxa Google', així com la Plataforma pels Drets d'Autor dels Periodistes, que ha instat el PP a acceptar les esmenes de l'oposició per incloure periodistes i fotorreporters com a titulars dels drets a percebre una remuneració.
Mentrestant, la Coalició pro Internet, que presideix el periodista Arsenio Escolar, va encarregar a Analistes Financers Internacionals (AFI) un estudi del qual es desprenia que la implantació de la 'taxa Google' tindria un impacte negatiu de 1.133 milions d'euros a l'any per als prop de 17 milions d'internautes espanyols que consulten mitjans de comunicació en línia.
CÒPIA PRIVADA
Un dels temes que més han criticat les entitats de gestió és la compensació per còpia privada amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), un sistema que consideren injust ja que involucra tota la societat, però també insuficient, perquè la quantitat destinada és molt menor que l'obtinguda amb el cànon. De fet, les entitats de gestió han afirmat en diverses ocasions que estan disposades a prendre mesures "judicials" sobre aquesta qüestió.
A això se summa la decisió del Tribunal Suprem, que va acordar el passat 18 de setembre preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) si aquest nou sistema de compensació s'ajusta a la legislació europea. En cas afirmatiu, qüestionarà si la quantitat total destinada a la compensació, "tot i ser calculada amb base en el perjudici efectivament causat, s'ha de fixar d'aquí als límits pressupostaris establerts en cada exercici".
Respecte a les entitats de gestió de drets d'autor, la LPI estableix obligacions a aquestes per millorar la identificació i localització dels titulars de drets a qui han de fer els pagaments. Alhora, es crea un mecanisme de finestreta única com a mitjà de facturació i pagament, per la qual cosa s'obliga a aquestes entitats a nomenar una persona jurídica privada, encarregada de centralitzar aquestes operacions.
D'altra banda, es limita a deu el màxim que es pot reproduir una obra a l'àmbit científic i acadèmic, tal com van sol·licitar col·lectius com CEDRE i la CRUE, amb la finalitat d'aclarir què és el que es pot reproduir.
Alhora, s'ha incorporat la transposició d'una directiva europea sobre drets de lloguer i préstec de llibres "per aclarir què és el préstec de llibres" i evitar que "biblioteques públiques cobrin per agafar prestat un llibre".
