Àfrica es converteix en el segon continent de procedència després d'Europa
BARCELONA, 19. (EUROPA PRESS)
La població estrangera resident a Catalunya és de 1.089.214 persones a 1 de gener de 2014, xifra que representa un 14,5% de la població, un percentatge superior al d'Espanya, que se situa al 10,7%, segons ha informat aquest dijous l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
El nombre d'estrangers s'ha reduït un 6% en comparació a l'1 de gener de 2013 i la disminució ha afectat a totes les comarques, i les disminucions més importants es donen a l'Alta Ribagorça (-29%), la Val d'Aran (-15,4%) i la Cerdanya (-14,5%).
Les variacions de població estrangera estan afectades no només per la intensitat dels fluixos d'entrada i sortida de la migració exterior, sinó també per l'evolució del creixement vegetatiu d'aquests col·lectius i pel procés de naturalització: el 2013, el Ministeri de Treball va comptabilitzar 73.466 estrangers residents a Catalunya que havien obtingut la nacionalitat espanyola, i un 62,6% d'aquests són originaris d'Amèrica del Sud i Central.
El nombre d'habitants estrangers segons el continent de procedència s'ha vist modificat l'últim any: la d'origen europeu segueix com la més nombrosa (32,2%), mentre que la procedent d'Àfrica ha passat al segon lloc (28,2%) seguida dels d'origen americà (26,7%) i asiàtica (12,9%).
Respecte a l'any anterior, la disminució més gran correspon al continent americà, amb un 11,8% menys, per la pèrdua de població procedent de Sud-amèrica, que decreix en 36.002 persones, un descens que suposa la meitat de la variació anual de la població estrangera.
La d'origen europeu ha baixat un 4,5%, però amb un comportament regional diferent: els comunitaris ho fan un 5,5%, però els de la resta d'Europa experimenten un lleuger creixement del 0,3%; la població africana va baixar un 3,7% i l'asiàtica un 1,2%.
La població estrangera està representada per 162 nacionalitats, i la comunitat marroquina és la més nombrosa (226.818 persones), equivalent a una cinquena part, seguida de la romanesa (98.239), xinesa (49.773), italiana (48.857), pakistanesa (44.449), boliviana (42.039) i equatoriana (41.834).
En relació amb l'any anterior, Catalunya ha experimentat decrements significatius en persones d'origen equatorià (-18%), colombià (-17,4%) i peruà (-14,2%), però s'ha constatat l'increment de russos (6%), hondurenys (1,7%) i xinesos (0,8%).
La distribució de sexes s'ha vist afectada de manera desigual, i és més intensa en la població masculina que en la femenina: una reducció del 6,5% a la primera i d'un 5,4% en les dones.
PER COMARQUES
Un total de 17 comarques catalanes superen el valor mitjà de Catalunya, que és del 14,5%, i les que tenen un percentatge més alt són les de l'Alt Empordà (Girona), amb un 26,6% d'habitants estrangers; la Segarra (Lleida), amb un 24,7%; el Baix Empordà (Girona), amb un 19,8%, i la Selva i el Gironès, amb un 19,7%.
Les menors proporcions de població estrangera es troben a les comarques del Ripollès (Girona), amb un 8%; el Berguedà (Barcelona), amb un 8,2%; l'Anoia, amb un 8,4%, i el Vallès Oriental, amb un 9,6%.
La població marroquina és la primera nacionalitat en 26 comarques de Catalunya. mentre que la romanesa ho és en onze; al Barcelonès, la més nombrosa és la pakistanesa; a la Cerdanya la boliviana; a l'Alt Urgell la portuguesa, i a la Garrotxa, l'índia.
A nivell municipal, un de quatre estrangers rau a Barcelona, amb de 273.121 persones, però els municipis amb més percentatges d'estrangers són Guissona (49,1%), Castelló d'Empúries (48%) i Salt (40%).
