Publicat 30/6/2019 11:45:47 +02:00CET

Recopilen els 50 símbols "més representatius" de Catalunya en un assaig

Daniel Venteo, director de l'assajo 'Símbols del catalanisme'
EUROPA PRESS

L'1 d'octubre, el llaç groc, Jordi Pujol i el Barça, entre la selecció

BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -

L'assaig 'Símbols del catalanisme' (Enciclopèdia catalana) recopila els 50 símbols "més representatius" de Catalunya amb 750 il·lustracions i l'anàlisi de destacats historiadors i antropòlegs catalans, ha explicat en una entrevista d'Europa Press el director de l'edició, Daniel Venteo.

L'obra està dedicada a la simbologia catalana al llarg de tota la seva història, amb explicacions d'historiadors i antropòlegs com Josep Maria Salrach, Agustí Alcoberro, Josep Pich, David Martínez Fiol, Jordi Cassassas, Giovanni Cattini i Joan B. Culla, i amb pròleg de Joan F. Mira.

En la selecció dels 50 més representatius --que van des de l'època medieval fins a l'actualitat-- es va fer una preselecció de cent, ja que els símbols poden ser discutibles encara que alguns d'ells són obvis i uns altres formen part de l'imaginari col·lectiu, com el Barça i la figura de Pau Casals.

LLAÇ GROC

Segons ha destacat, el llaç groc és un dels símbols abordats en l'assaig, encara que ha assenyalat que sobre aquest "falta perspectiva històrica" i veure com evoluciona en el futur, igual que succeeix amb la data de l'1 d'octubre, i de si aquesta acaba pervivint en l'imaginari col·lectiu o, per exemple, com a festa catalana equiparable a la Diada de l'11 de setembre.

També ha destacat la presència de símbols com Jordi Pujol, el seu naixement com a mite i la seva evolució passats els anys, així com Guifré 'El Pilós', "candidat a pare de la pàtria i la nació catalana".

"No és una obra reivindicativa, no és periodística, no és circumstancial, no és institucional. És una aportació historiogràfica i editorial encarregada a historiadors", ha reivindicat Venteo, que vol allunyar el seu contingut de la sobreexcitació actual i aportar llum per entendre molt bé que els símbols són dinàmics i polisèmics, i que cadascun té una trajectòria sorprenent.

Ha dit que al llarg de la història no hi ha un símbol que sigui unívoc, ja que tots són susceptibles d'interpretació, i posa com a exemple la sardana i els castells: usats pel Franquisme i el nacionalisme amb significats diferents.

INÈDITS

Ha destacat la presència d'aportacions inèdites en l'assaig, com un document sobre el sorgiment d'unes cintes grogues el 1705 contra el domini borbònic per part dels catalans partidaris de l'Arxiduc Carlos, símbol de la Casa d'Àustria --sense relació amb els llaços grocs de l'actualitat--.

"És evident la politització del color groc en la Barcelona de 1705", ha dit Venteo, que ha remarcat que es coneixia l'existència d'aquestes cintes, però que no s'havien vist mai els documents.

El llibre recull també per primera vegada un petit rebut de 1791 sobre els castellers localitzat arrel d'una tesi doctoral, i considerat el més antic de la història dels castellers, que dialoga en l'assaig amb la fotografia més antiga d'aquesta tradició a Valls.