L'1 d'octubre, el lla groc, Jordi Pujol i el Bara, entre la selecció
BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
L'assaig 'Símbols del catalanisme' (Enciclopdia catalana) recopila els 50 símbols "més representatius" de Catalunya amb 750 illustracions i l'anlisi de destacats historiadors i antroplegs catalans, ha explicat en una entrevista d'Europa Press el director de l'edició, Daniel Venteo.
L'obra est dedicada a la simbologia catalana al llarg de tota la seva histria, amb explicacions d'historiadors i antroplegs com Josep Maria Salrach, Agustí Alcoberro, Josep Pich, David Martínez Fiol, Jordi Cassassas, Giovanni Cattini i Joan B. Culla, i amb prleg de Joan F. Mira.
En la selecció dels 50 més representatius --que van des de l'poca medieval fins a l'actualitat-- es va fer una preselecció de cent, ja que els símbols poden ser discutibles encara que alguns d'ells són obvis i uns altres formen part de l'imaginari collectiu, com el Bara i la figura de Pau Casals.
LLA GROC
Segons ha destacat, el lla groc és un dels símbols abordats en l'assaig, encara que ha assenyalat que sobre aquest "falta perspectiva histrica" i veure com evoluciona en el futur, igual que succeeix amb la data de l'1 d'octubre, i de si aquesta acaba pervivint en l'imaginari collectiu o, per exemple, com a festa catalana equiparable a la Diada de l'11 de setembre.
També ha destacat la presncia de símbols com Jordi Pujol, el seu naixement com a mite i la seva evolució passats els anys, així com Guifré 'El Pilós', "candidat a pare de la ptria i la nació catalana".
"No és una obra reivindicativa, no és periodística, no és circumstancial, no és institucional. És una aportació historiogrfica i editorial encarregada a historiadors", ha reivindicat Venteo, que vol allunyar el seu contingut de la sobreexcitació actual i aportar llum per entendre molt bé que els símbols són dinmics i polismics, i que cadascun té una trajectria sorprenent.
Ha dit que al llarg de la histria no hi ha un símbol que sigui unívoc, ja que tots són susceptibles d'interpretació, i posa com a exemple la sardana i els castells: usats pel Franquisme i el nacionalisme amb significats diferents.
INDITS
Ha destacat la presncia d'aportacions indites en l'assaig, com un document sobre el sorgiment d'unes cintes grogues el 1705 contra el domini borbnic per part dels catalans partidaris de l'Arxiduc Carlos, símbol de la Casa d'ustria --sense relació amb els llaos grocs de l'actualitat--.
"És evident la politització del color groc en la Barcelona de 1705", ha dit Venteo, que ha remarcat que es coneixia l'existncia d'aquestes cintes, per que no s'havien vist mai els documents.
El llibre recull també per primera vegada un petit rebut de 1791 sobre els castellers localitzat arrel d'una tesi doctoral, i considerat el més antic de la histria dels castellers, que dialoga en l'assaig amb la fotografia més antiga d'aquesta tradició a Valls.
