PALMA 26 ago. (EUROPA PRESS) -
Un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha reconstruït digitalment el tornaveu que Antoni Gaudí va dissenyar per al púlpit major de la Catedral de Mallorca.
Aquest element desaparegut del seu llegat arquitectònic va ser enderrocat al novembre de 1970, malgrat haver estat declarat Monument Històric i haver estat reivindicat per l'arquitecte Le Corbusier, que l'any 1932 ho va dibuixar en el seu quadern de viatge durant la seva visita a Mallorca. La reconstrucció s'ha dut a terme a partir de l'única documentació conservada: diverses fotografies històriques, segons ha explicat la institució universitària en un comunicat.
El tornaveu formava part de l'encàrrec que el bisbe Pere Joan Campins va fer a Gaudí en 1901 per restaurar i reformar diversos elements litúrgics de la Catedral de Mallorca.
Aquell projecte incloïa, entre altres actuacions, el trasllat del cor a la Capella Real, la millora de l'acústica mitjançant un tornaveu en el púlpit major i una caixa harmònica sota el presbiteri, així com el disseny de nous elements arquitectònics i decoratius. En aquests treballs també van participar col·laboradors habituals de Gaudí, com Joan Rubió i Josep Maria Jujol.
L'estructura que ara s'ha reconstruït estava formada per fusta i teixit, s'adaptava a la geometria octogonal del púlpit i estava coronada per tres superfícies de forma parabòlica.
"El tornaveu havia estat concebut per amplificar i dirigir la veu de l'orador, aprofitant les propietats acústiques de les superfícies quádriques", ha explicat Albert Samper, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV, que ha liderat aquesta investigació transversal, en la qual han participat investigadors de tres departaments diferents de la universitat.
SENSE PLÀNOLS NI DOCUMENTACIÓ
La pèrdua de l'element va deixar a l'equip investigador sense plànols ni documentació geomètrica precisa. Per això, el treball ha combinat geometria analítica i descriptiva amb eines digitals avançades.
Primer es va generar un model digital de la catedral i del púlpit major mitjançant escanejat làser i fotogrametria. "El model de la catedral ho vam obtenir mitjançant 1.250 escanejats i un núvol d'uns 21 milions de punts; el púlpit ho modelem en 3D amb un 95 per cent d'exactitud, ha assenyalat l'investigador del Departament d'Enginyeria Mecànica de la URV David Moreno.
A partir de deu fotografies històriques, l'equip va establir un criteri objectiu per seleccionar les imatges més útils per a la reconstrucció. Per a això, va calcular la posició des de la qual s'havia pres cada fotografia mitjançant dos mètodes geomètrics diferents. Finalment, es van escollir cinc fotografies en les quals la diferència entre tots dos càlculs era inferior a un metre.
Partint d'aquestes imatges, van analitzar la forma del tornaveu. Com no existien plànols originals precisos, van reconstruir digitalment les corbes visibles de cadascuna de les tres superfícies que formaven l'estructura i, a partir d'aquí, van generar models tridimensionals provisionals.
Sobre aquests models van aplicar càlculs geomètrics per determinar què forma parabòlica s'ajustava millor a cada superfície. Comparant els diferents resultats, van identificar la solució geomètrica més representativa del conjunt, que és la que finalment es va utilitzar per reconstruir digitalment el tornaveu complet.
L'estudi no només ha permès reconstruir la forma del tornaveu, sinó que també ha analitzat el seu possible funcionament acústic. "Les superfícies parabòliques tenen la capacitat de dirigir i concentrar el so, per la qual cosa calculem quin hauria estat la posició més favorable perquè la veu de l'orador es projectés amb la màxima eficàcia", ha comentat l'investigador del Departament d'Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV Blas Herrera. Segons els resultats, el disseny de Gaudí definia una zona concreta de rendiment acústic òptim enfront del púlpit.
Els autors han subratllat que el valor del treball va més enllà del cas concret del tornaveu de Gaudí. "Aquesta metodologia ens permet transformar informació històrica incompleta en coneixement arquitectònic contrastable, amb criteris verificables i reproduïbles", han explicat.
El model tridimensional final no queda únicament com una imatge de la reconstrucció, sinó com un arxiu digital que pot analitzar-se, reutilitzar-se en investigació o docència i, eventualment, reproduir-se físicament mitjançant eines de fabricació digital. Els investigadors ho conserven en formats estàndard i ho posen a la disposició de la comunitat investigadora prèvia sol·licitud.
"Aquesta investigació ens permet constatar que la geometria, l'escanejat digital i el modelatge 3D poden contribuir a recuperar elements desapareguts del patrimoni arquitectònic i a comprendre millor la lògica formal d'obres de les quals només han arribat testimonis parcials", ha conclòs Samper.
