"Armstrong i Al Capone eren persones properes. Van tenir vides similars", afirma
BARCELONA, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor britànic Ray Celestin exposa la "connexió de jazz i màfia" en la dècada del 1920 als Estats Units en la seva novel·la 'El blues del hombre muerto' (Alianza Editorial), que recull el fil argumental de la seva anterior obra, 'Jazz para el Asesino de la Destral' (Alianza Editorial, 2015), per construir una tetralogía sobre gànsteres i jazz des dels anys 20 fins als 70, que es completarà en els propers anys.
En una entrevista d'Europa Press, l'autor ha explicat que durant el segle XX va existir una vinculació entre criminals i trompetistes, i que en aquesta segona entrega, ambientada a Chicago, ha reflectit a través de tres successos: un enverinament, una desaparició i un assassinat, que al final de la novel·la acabaran entrellaçant-se.
"Louis Armstrong es trobava a Nova Orleans quan la màfia va començar a créixer, es va traslladar a Chicago i allí també hi havia criminals, i després se'n va anar a Nova York i a Los Ángeles on la màfia s'enriquia", ha apuntat l'escriptor, alhora que ha remarcat que els segells discogràfics van ser fundats per Al Capone i els seus sicaris per guanyar diners.
AMISTAT D'ARMSTRONG I AL CAPONE
Celestin, que ha participat aquesta setmana en la BCNegra, també indaga en la possible relació d'amistat que van mantenir el trompetista Louis Armstrong i el gànster Al Capone ja que, segons l'escriptor britànic, van ser persones tan properes que fins els mateixos músics de l'època se sorprenien de la seva bona relació.
"Un dels amics d'Armstrong havia d'iniciar una gira cap a Sud-amèrica i Louis li va demanar a Al Capone que manés a agents de seguretat per protegir-lo. També se sap que quan un amic del trompetista va tenir un accident, Al Capone va pagar les factures de l'hospital", ha explicat Celestin, que també ha emfatitzat les similituds entre tots dos personatges: tenien la mateixa edat, un fill amb discapacitat i van experimentar un enriquiment paral·lel.
L'autor britànic, que afirma haver llegit biografies d'artistes de l'època per documentar-se i que la majoria dels personatges estan basats en casos reals, defineix la seva obra com una "novel·la negra històrica", encara que també adverteix que hi ha algunes qüestions ficcionadas pel bé del llibre.
Una novel·la que, com a guinda del pastís, segueix una estructura similar a la cançó 'West End Blues' d'Armstrong: "Cada capítol té un personatge que és com un instrument, i després hi ha seccions on trobem solistes, duetos i cors. Els personatges es combinen com una peça instrumental", ha expressat Celestin.
