Planteja una narració cronològicament inversa de la història d'una família
BARCELONA, 7 set. (EUROPA PRESS) -
L'escriptor barceloní Ramon Solsona s'ha endinsat en l'"enigma del temps" en la novel·la 'Temps enrere' (Proa), que, en un joc semblant al del títol, està plantejada de manera cronològicament inversa als fets.
Així, el llibre explica la història d'Elvira i Tomàs al llarg del segle XX i reconstrueix la història de la seva família entre Barcelona, Alemanya (on emigren) i el Priorat (Tarragona), d'on és originària ella, però ho fa començant pel final, ha explicat l'autor en una trobada amb periodistes.
Aquesta decisió narrativa, segons Solsona, "accentua el protagonisme del pas del temps", fins al punt de considerar-lo un protagonista més del llibre al costat de la parella, i part d'una revelació que va tenir, assegura, veient la pel·lícula 'Mulholland Drive', de David Lynch.
"Veient-la vaig sentir que Lynch m'estava parlant a cau d'orella. Em deia: 'L'amo del temps ets tu, pots fer el que vulguis", ha compartit, i ha fet broma per explicar que en realitat va ser una manera de complicar-se la vida en el procés d'escriptura.
El lector, mentre avança la narració, desconeix el passat dels personatges, que es descobreix a poc a poc, i veu com els protagonistes tampoc coneixen el seu futur: "Aquest joc d'anar descobrint el passat mentre ells descobreixen el seu futur té interès narratiu", ha manifestat, i ha afegit que el llibre també es pot llegir començant pel final, en ordre cronològic real.
A través de la seva història --i la d'un centenar de personatges secundaris--, Solsona descriu el fenomen de l'emigració econòmica durant el franquisme a altres parts d'Europa (en aquest cas, a la conca del Ruhr) a través dels ulls d'Elvira, que ve d'una família amb terres al Priorat però que no és solvent perquè encara no ha arribat el 'boom' del vi.
"És una emigrant que pensa que, en tenir escola i petites terres, no ho és. Però treballa com tothom, el menjar no li agrada, fa un fred que espanta i dorm en barracons sense calefacció", ha il·lustrat.
No obstant això, Solsona ha manifestat que no volia fer una novel·la sobre el Priorat, si bé el va escollir com a escenari per les seves "possibilitats narratives extraordinàries" pel canvi socioeconòmic que li va suposar l'auge de l'enoturisme i per tenir sempre damunt l'espasa de Dàmocles --en les seves paraules-- del descens demogràfic.
Tomàs, en canvi, és fill d'una portera vídua de Barcelona en una escala sense ascensor, però també arriba a Alemanya, cosa que es dedueix perquè a l'inici del llibre es fa evident que ha envellit al costat d'Elvira.
MEMÒRIA I DOCUMENTACIÓ
Molts dels personatges neixen de la memòria del novel·lista, qui per exemple recorda que un company de classe va deixar d'anar a l'escola perquè va emigrar a Suïssa, o el mateix Tomàs, també basat en un antic amic, fill de portera, que va arribar a ser catedràtic d'universitat.
Solsona ha explicat que va trigar tres anys a escriure el llibre i per elaborar-lo va omplir més llibretes d'anotacions que per als anteriors títols, com 'Les hores detingudes', 'No tornarem mai més', 'Línia blava', 'L'home de la maleta', 'Allò que va passar a Cardós' i 'Disset pianos'.
Si bé va partir d'un treball previ extensiu, el novel·lista ha assegurat que cal anar amb compte, perquè la documentació "serveix per donar versemblança al relat, no per exhibir-la".
