Per primera vegada es publicar en itali a més de catal, castell i francs
BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
El periodista i escriptor gironí Rafel Nadal ha guanyat aquest divendres el XXXIX Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, dotat amb 60.000 euros, amb la novella "de postguerra, amor i tendresa" 'El fill de l'itali', ha informat l'editor i membre del jurat Emili Rosales en roda de premsa.
La novella es publicar en l'original en catal el proper 27 de febrer per Columna, i dies després sortiran les traduccions habituals en castell (Planeta), francs (Editis) i per primera vegada en itali (DeA Planeta Libri).
Aquesta estratgia vol reforar el carcter internacional del premi i té la vocació d'"impulsar el prestigi i la divulgació de la literatura catalana".
La novella descobreix l'odissea d'un miler de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella (Girona) el 1944, en un "viatge cap a la recerca de la identitat i amb una histria d'amor en plena Segona Guerra Mundial", ha dit el guanyador.
El protagonista, Mateu, creix en una família trencada i des de petit lluita per deixar enrere la casa més pobra de Caldes, i aviat descobreix que els seus orígens s'amaguen darrere d'un secret a veus: l'odissea de l'arribada d'un miler de joves mariners, supervivents del cuirassat Roma bombardejat pels alemanys.
UNA "DOBLE ODISSEA"
Nadal ha descrit que la novella compta amb un punt d'intriga que inclou una "doble odissea": la dels mariners que intenten tornar a casa i emprendre un viatge que sembla no tenir fi i l'odissea de Mateu, que emprn un viatge per trobar els orígens del seu pare.
Nadal ha explicat que "quan acaba la guerra el protagonista viu i creix en una família que no sent seva", i es passa el temps provant de fugir, fins que descobreix a poc a poc i de manera natural que els seus orígens es troben darrere d'aquest gran secret.
UN MILER DE MARINERS
Nadal ha explicat que la trama se situa al poble de Caldes de postguerra poblat per 2.200 habitants on arriben aquest miler de mariners, "i el poble queda marcat", perqu aquesta injecció de joventut va transformar la vida de la ciutat.
"Van acabar donant vida econmica a la ciutat, consumint, ajudant els camperols", ha relatat Nadal, que també ha suggerit les peripcies públiques i privades típiques de l'edat que van dur a terme.
Caldes va acollir aquest miler de joves per tenir una infraestructura turística capa d'assumir la presncia de tots aquells joves refugiats, concretament als tres balnearis de la localitat i a les dues pensions, "un tresor d'infraestructura".
BASADA EN FETS REALS
La histria est basada en fets reals: la histrica arribada d'aquests mariners a Caldes passant per Maó, un episodi documentat en els anals de la localitat, i amb un protagonista que també és una persona real.
De fet, la idea d'aquesta novella va sorgir amb la presentació de 'La maledicció dels Palmisano' en un club de lectura a Caldes de Malavella, quan algú li va explicar aquest episodi, i en submergir-se en la documentació va trobar una altra persona que li va explicar la seva prpia histria, i es va convertir en el protagonista de la novella.
La trama est dividida en quatre parts; la primera sobre la família catalana, en qu narra com deixa enrere aquesta llar i "es converteix en un dels homes més acomodats" del poble.
La segona i la tercera part expliquen la histria vital del protagonista al costat del seu amic Ciro i altres mariners i com aquests arriben des del cuirassat Roma fins a Caldes de Malavella passant per Maó i se succeeixen els seus amors, en concret el de Joana; l'última part de la histria tracta la perspectiva de la histria de la família italiana.
A part de ser periodista a 'La Vanguardia' i collaborador de 8TV, Rac1 i TV3, és autor del llibre de relats 'Els mandarins', i les novelles 'Quan érem felios', 'Quan en diem xampany', 'La maledicció dels Palmisano' i 'La senyora Stendhal'.
A més d'Emili Rosales, han integrat el jurat Carles Casajuana, Francesa Cristoffani, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola i Carme Riera; i els qui han decidit entre els 55 originals rebuts.
Al premi concorren tant obres de ficció --novelles i narracions-- com de no-ficció --assaigs, memries i biografies--.
