Publicat 1/7/2019 13:13:16 +02:00CET

Rafael Bonachela porta al Festival Grec una "minimalista i sofisticada" coreografia

El coreògraf R.Bonachela i el director del Grec F.Casadesús
EUROPA PRESS

Nascuda de la improvisació, juga amb la música contemporània clàssica i electrònica

BARCELONA, 1 jul. (EUROPA PRESS) -

El coreògraf català establert a Austràlia Rafael Bonachela visitarà aquest dimarts i dimecres el Festival Grec de Barcelona amb l'espectacle "minimalista i sofisticat" 'ab(intra)' interpretat per la Sydney Dance Company, que dirigeix des de fa una dècada.

Segons ha explicat en roda de premsa aquest dilluns, la peça sorgeix d'improvisacions que es van fer en una sessió lliure amb 16 ballarins, que van tenir com a guia la música --que només era per a aquella acció i no és la que s'ha mantingut en la peça--.

No obstant això, el resultat final no és improvisació, sinó que es tracta d'una peça fixa, "molt mil·limetrada" especialment en les peces grupals, i no tant en els solos i duetos, que tenen més marge per evolucionar, ha avisat.

Ha destacat que no vol donar gaires pautes al públic per tal que aquest experimenti sense límits: "En totes les actuacions que hem fet, el públic ha sentit molt", ha avançat.

EXPERIMENTAR "COSES ÚNIQUES"

"Per a mi, el bonic de la dansa és que com a públic pots experimentar coses úniques per a tu", ha dit el coreògraf, que ha considerat que l'experiència de cadascú parteix de les seves pròpies experiències del món.

No obstant això, ha reivindicat que es tracta d'una coreografia "intensament física" que explora els impulsos més profunds i primaris de l'ànima humana, i en la qual s'aprecia la complicitat del coreògraf amb els seus ballarins, amb els quals ha treballat en els darrers deu anys.

En la seva primera peça llarga en els darrers cinc anys, el resultat és una composició abstracta que treballa la llum i el so d'una manera molt delicada, sobre un escenari minimalista en el qual els artistes es converteixen en el focus de l'acció.

Per a aquesta peça, el coreògraf ha volgut unir els seus dos móns: la música clàssica contemporània de corda --amb una peça de violoncel de Peteris Vasks-- i la música contemporània electrònica --de Nick Wales--: "La peça és molt emotiva i té molta força", ha sintetitzat.

Sobre la seva permanència a Austràlia, el coreògraf de La Garriga (Barcelona), que primer va viatjar a Londres per ballar i s'hi va passar 20 anys, però finalment s'ha nacionalitzat australià després de deu anys allà, ha avisat que "amb la dansa mai saps on acabaràs", i ha dit que la llum i el mar de Syndey i Barcelona les fa ciutats germanes.