MADRID, 7 maig (EUROPA PRESS) -
El ple de la Real Academia Española (RAE) ha elegit aquest dijous la poeta Clara Janés per ocupar la cadira 'U' de la institució, una plaça a la qual també optava el catedràtic Fernando Galván.
La poeta i traductora Clara Janés es converteix així en la setena dona a formar part de l'esmentada institució.
La candidatura de Janés (Barcelona, 1940) ha comptat amb el recolzament de Luis María Anson, Margarita Salas i Soledat Puértolas, mentre que els signants de la candidatura del catedràtic de Filologia Anglesa i rector de la Universitat d'Alcalá Fernando Galván Reula (Las Palmas de Gran Canaria, 1957) són els acadèmics Gregorio Salvador, Manuel Seco i Arturo Pérez-Reverte.
La RAE compte amb de 46 cadires acadèmiques. Actualment, estan vacants les cadires corresponents a les lletres 'H', 'S' i 'K', els últims titulars de les quals han estat Martín de Riquer, José Luis Pinillos i Ana María Matute, respectivament.
CLARA JANÉS
La poeta i traductora Clara Janés (Barcelona, 1940) llicenciada en Filosofia i Lletres, i llicenciada en Lletres també per La Sorbona de París, ha escrit més de vint llibres de poesia, entre els quals hi ha 'Kampa', 'Vivir', 'Rosas de fuego', 'Arcángel de sombra' y 'Los secretos del bosque', que han estat traduïts a més d'una vintena d'idiomes.
A més, ha cultivat la prosa, en obres en la quals figuren les novel·les 'Los caballos del sueño' i 'El hombre de Adén', el llibre de memòries 'Jardín y laberinto' i los de ensayo 'Cirlot, el no mundo y la poesía imaginal' i 'La palabra y el secreto'; així com l'assaig, en volúms com 'Aprender a envejecer' i 'Federico Mompou: vida, textos y documentos', o els contes, entre els quals destaquen 'Pessarrodona, Marta. La búsqueda de Elizabeth' i 'Espejos de agua'.
Alhora, en la seva trajectòria ha destacat per la seva tasca de traducció de poesia originària dels països de l'Est i poesia àrab contemporània. Es distingeix com a traductora de la llengua txeca i de l'obra poètica de Vladimir Holan i Jaroslav Seifert. Ha traduït també a l'espanyol a Marguerite Duras, Nathalie Sarraute, Katherine Mansfield i William Golding i a poetes turcs i perses tant moderns com místics antics.
Entre els guardons que ha rebut, destaquen el Premi Nacional de Traducció el 1997, el Premi "Universitat de Lleó" de Poesia, el Premi Nacional de les Lletres Teresa de Ávila, el Premi Internacional de Poesia Barcarola (Revista Barcarola), el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en Llengua Castellana, el Premi Cafè Gijón de novel·la i el Premi Nadal, entre molts altres.
DONES A LA RAE
Fins a aquesta elecció, només hi havia sis dones acadèmiques de número, d'un total de 42 acadèmics, si es té en compte la recent incorporació de Gutiérrez Aragón, que de moment és electa fins que pronunciï el seu discurs.
Aquestes acadèmiques són: Carmen Iglesias ('E'), Margarita Salas Falgueras (i), Soledat Puértolas Villanueva ('g'), Inés Fernández-Ordóñez ('P'), Carme Riera Guilera ('n') i Aurora Egido Martínez ('B'), qui va ingressar en la institució el juny de 2014.
A més, si s'observa el llistat històric, a les esmentades acadèmiques només caldria sumar tres noms més: els de Carmen Conde Abellán, primera acadèmica de número de la RAE, qui va llegir el seu discurs d'ingrés el 1979 i va ocupar la cadira 'K'; Ana María Matute, morta el juny del 2014, qui va ocupar aquesta butaca; i Elena Quiroga, qui va prendre possessió el 1984 de la cadira 'a', i va morir el 1995.
Fonts de la RAE han destacat a Europa Press que des del 2010 han ingressat en la institució el mateix nombre d'homes que de dones, tot i que a l'Acadèmia "no hi ha quotes", segons han ressaltat.
