C.SCHEPPELMANN, S.RADVANOVSKY, G.KUNDE Y G.VIVANI
No es representava a Barcelona des de fa 42 anys i serà un "descobriment" per al públic
BARCELONA, 8 gen. (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu acollirà dues funcions de la "dramàtica i seriosa" òpera de Gaetano Donizetti 'Pioluto', en versió concerto, aquest dimecres i dissabte, amb la soprano nord-americana Sondra Radvanovsky i el també nord-americà tenor Gregory Kunde, a més de l'Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu dirigits per Daniele Callegari.
La directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, ha pronosticat en roda de premsa aquest dilluns que aquesta òpera, que no es representava al Liceu des de fa 42 anys, serà un gran descobriment "molt potent i interessant" per al públic barceloní, en mostrar un Donizetti avançat al seu temps.
El tenor Gregory Kunde ha detallat que el Donizetti que es té en ment és el de les belcantistas 'L'elisire d'amore', 'Lucía' i 'María Estuarda', i que aquesta òpera és molt diferent perquè no té duetos suaus i meravellosos i les àries són "declamades", carregades de passió i dramatisme, requerint de molt domini vocal i dramatúrgic.
Kunde, que va realitzar aquest paper el 2010, a Bèrgam (Itàlia) --localitat natal de Donizetti--, ha considerat que aquesta peça mostra el mestratge de Donizetti, alhora que és una porta d'entrada a l'època més verdiana de la música, "en un estil precursor del Verdi més inicial", ja que seria més fàcil cantar 'Otello', de Verdi.
Ha dit que és el paper més dramàtic escrit per Donizetti per a un tenor: "Molt més dramàtic a què estem acostumats", ja que els dos protagonistes acaben junts, però també moren junts, un final trist però ple d'amor.
Kunde, que farà a Barcelona una versió més completa que la realitzada a Bèrgam, ha destacat que és una òpera perfecta per fer-la en versió concerto, sense distraccions ni parafernalies per endinsar-se en la música: "M'agrada fer òperes en versió concerto que permeten concentrar-se en la música".
DEBUT DE RADVANOVSKY
Radvanovsky ha celebrat tornar a Barcelona, i ha augurat que aquesta òpera serà una experiència poc freqüent per al públic de la ciutat, en ser una "obra mestra que no es representa molt sovint" perquè requereix a un tenor de proporcions wagnerianas com Kunde.
Ha considerat que l'òpera té certes reminiscències a la 'Marxa triomfal', de l'òpera 'Aida', de Verdi, resultant un Donizetti "molt avançat a la seva època i molt més seriós".
A més, ha subratllat la importància de tenir una òpera de caràcter religiós en aquesta època: "Per al món és necessari tenir una òpera així. Tots hem de començar a mirar les nostres arrels, la fidelitat al nostre país i les nostres pròpies creences".
Al seu judici, la versió concerto permet imaginar-se la pel·lícula i que el públic tingui la seva pròpia idea sense perdre's en distraccions, i ha dit sobre el seu debut que és un paper que va fer la seva admirada Maria Calles, a la qual ha escoltat per interpretar-ho: "No vull imitar-la, sinó imprimir el meu caràcter personal i deixar la meva petjada".
