BARCELONA, 6 abr. (EUROPA PRESS) -
El cantant Quimi Portet presentarà aquest divendres el seu desè àlbum en solitari, 'Festa Major d'Hivern' (Fina Estampa), un disc de sonoritat rock clàssica i ple d'amor i nostàlgia, sobre el qual ha dit: "El passat és una cosa immensa. El futur l'imagines com una cosa més aviat prima".
En una entrevista d'Europa Press, ha explicat que aquest disc està travessat per la malenconia i l'amor, sentiments que ha dit que evidentment l'afecten: "Un paio de la meva edat, 60, si és una mica honest emocionalment, no pot dissimular".
L'ex-Último de la Fila ha defensat que vol que les seves cançons siguin sinceres, i que en el seu cas és molt difícil sostreure's al pas del temps, perquè "ho impregna tot de malenconia".
Portet ha destacat la importància de l'amor en les seves lletres, "l'amor per les persones que hi són i les que no", ha especificat Portet, després de reivindicar que el 90% de la música popular --ell defensa que recol·lecta música popular contemporània-- tracta sobre l'amor, el festeig i la seducció.
També ha reivindicat la presència de l'humor en els seus discos, perquè uneix molt les persones i és una eina increïble per entendre el món i superar les proves a les quals et sotmet la vida: "És una manera de mirar el món".
De fet, el títol del disc --nom d'una de les cançons-- era inicialment Cincinnati, però el seu equip va suggerir que fos 'Festa Major d'Hivern', una "paradoxa".
Portet ha explicat que les festes majors són tradicionalment a l'estiu, però que molts pobles celebren també segones festes majors a l'hivern: "Són una mica depriments. Tothom va amb anorac i Cleenex. Tots estan constipats. Sempre m'ha apassionat l'esportivitat de la gent a l'hora de divertir-se".
Aquesta paradoxa resumeix molt bé el disc de manera lírica, per tota la seva malenconia però també el seu component de festa: "Té alguna cosa molt bonica", i ha destacat que Cincinnatti era només una idea més.
SIMPLICITAT SONORA
Pel que fa a la sonoritat, ha dit que aquest disc és d'"una simplicitat brutal", perquè es basa en riff senzills de guitarra i un ritme de bateria molt simple que hi encaixa, a la manera clàssica de fer música rock.
Va triar aquesta opció després que el seu anterior disc, 'Ós bipolar', sonés molt més eclèctic i eteri, amb moltes sonoritats diferents que en feien d'ell un àlbum atmosfèric: "En directe redescobreixes la força d'una guitarra elèctrica pura, i del plaer que et va portar en aquest món".
Encara que no ha estat un efecte buscat, ha dit que aquesta sonoritat és més assequible al públic general, perquè de vegades la seva originalitat el condueix a terrenys que no a tothom li interessen, i en canvi, el so clàssic de la guitarra és popular: "És un disc molt acceptable i per a gent molt diversa estèticament".
DEU ANYS EN SOLITARI
Sobre aquesta dècada en solitari, ha recordat que va començar en solitari als 40 anys: "He tingut sort de tenir diverses carreres", ha dit sobre la seva etapa amb Manolo García amb El Último de la Fila.
"He pogut experimentar el millor dels dos mons", ha dit Portet, que amb Manolo García va tenir la sort de conformar diversos grups --com Los Burros i Los Rápidos-- i vendre milions de discos, i ara és afortunat per poder cantar en el seu idioma, el català.
Ha celebrat que aquests deu discos en solitari li han permès tocar a locals molt més petits, així com explorar estèticament i professionalment territoris que no hagués explorat d'una altra manera: "He tingut una llibertat absoluta i una falta de pressió".
No obstant això, també ha dit que una carrera en solitari iniciada als seus 40 anys en una edat més reflexiva també li ha posat davant els ulls els seus defectes, com les dificultats en la gestió del negoci musical.
MÚSICA COM A EVASIÓ
Sobre el paper dels artistes davant la política, ha dit que hi ha dues maneres de fer una carrera de música popular: la del músic compromès que vol canviar el món, com Raimon, Lluís Llach i Maria del Mar, i un altre tipus de músic: "El que fa servir la música per fugir d'aquest món, de la sordidesa humana i de la bestialitat".
"Jo sóc dels segons. Vaig néixer el 1957 i encara hi havia una dictadura. Vaig començar a fer música per oblidar-me de la sordidesa que podia haver-hi al món", ha resumit, encara que ha descartat que això sigui ser frívol o que no l'afecti.
De fet, ha lamentat sobre la crisi política catalana que semblava que Espanya tenia una democràcia, però que s'ha posat de manifest que "el sistema s'aguanta per la violència i la repressió".
Ha dit que això li produeix una tristor total i que vol evadir-se'n, la qual cosa no vol pas dir que en visqui al marge, sinó que estava "intensament il·lusionat amb la llibertat de Catalunya, i que la repressió i violència l'afecten.
