Rep el 50 Premi d'Honor dels Lletres Catalans amb Torra i Torrent
BARCELONA, 4 juny (EUROPA PRESS) -
L'escriptor Quim Monzó, que ha rebut la nit d'aquest dilluns el 50 Premi d'Honor dels Lletres Catalans d'Òmnium Cultural al Palau de la Música, ha recordat com després de la Guerra Civil va caldre emportar-se autors en bibliobús a l'exili, i s'ha preguntat si algun dia caldrà tornar a "escapar de la injustícia, l'opressió i la tirania".
L'acte ha comptat amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra, i el president del Parlament, Roger Torrent, els qui en entrar han rebut un llarg aplaudiment al crit de 'Llibertat' per part dels assistents, entre els quals hi havia el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la nova consellera de Cultura, Laura Borràs, que han acabat entonant 'Els Segadors', al crit de 'Llibertat presos polítics' i 'Independència'.
El premiat ha començat dient: "Sé que haig de dir alguna cosa, perquè no pot ser que agafi el premi i m'en vagi a casa meva"; i ha fet després una descripció sobre el ritual de recollir guardons, un ritual pel qual ha recomanat parlar d'éssers estimats que ja no hi són o dels pares.
Ha dit que en el seu cas tot va començar en els seus inicis, dels quals no recorda res perquè, ha bromejat, va néixer escanyat del cordó umbilical, i ha dit que si hagués nascut ara potser seria 'youtuber', "la qual cosa no és diferent a fer teatre", i ha recordat que en la seva infància a les cases hi havia una ràdio i prou.
Ha agregat que va descobrir de petit un 'bibliobús' al barri de Sants que, al costat dels llibres del Mercat de Sant Antoni, va ser la seva principal font literària, i ha reivindicat que "llegir permetia créixer", i ha dit que escrivia perquè odiava el món que l'envoltava fins que s'hi va acostumar.
Ha lamentat que aquell 'bibliobús' que el va nodrir literàriament es va usar a partir de 1939 per portar autors com Mercè Rodoreda, Francesc Trabal, Armand Obiols i Joan Olivé a l'exili, i ha criticat que que aquell bibliobús, en lloc de prohibir els llibres, hagués de portar als autors a l'exili "és la imatge més clara del que hem viscut i vivim encara".
"Em pregunto si algun dia no gaire llunyà haurem de tornar a usar un bibliobús perquè les persones, siguin escriptors o no, escapin de la injustícia, l'opressió i la tirania", ha afegit.
MISSATGE PER CARTA
El president de l'entitat, Jordi Cuixart, ha lamentat a través d'una carta --llegida per l'actor Lluís Marco-- no poder ser present en un acte d'amants de "la cultura i la llibertat", i ha destacat que la paraula és la seva finestra al món, i que les cartes que li envien a presó nodreixen la memòria col·lectiva de Catalunya.
Cuixart ha destacat que l'antídot cap al totalitarisme "sempre serà la cultura", i ha agregat que els qui li escriuen cartes converteixen els murs de la presó en parets de vidre.
El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha reprès les últimes paraules de Cuixart en l'últim Premi d'Honor, i ha recordat els presos sobiranistes i exdirigientes a l'estranger, afegint: "Ha estat compartint i confrontant projectes que ha avançat un país que no vol renunciar a res ni pot prescindir de ningú", i ha reivindicat una Catalunya mestissa.
Mauri ha repassat la història d'aquest premi, al qual no s'hi va imposar "ni el Franquisme", perquè saben que la cultura i l'educació són els fonaments de les persones crítiques, posant-los a resguard de les amenaces, ha agregat Mauri.
També ha recordat l'1 d'octubre i ha avisat que Catalunya "no tornarà a ser un país normal fins al retorn dels presos, fins que es demani perdó per les càrregues de l'1 d'octubre i fins que no es reconegui el seu dret inalienable a l'autodeterminació".
Sobre el premiat, ha destacat que internacionalitza la llengua catalana i que permet als catalans reconèixer-se com a col·lectivitat; i l'ha definit com a un obrer de la llengua, a més d'haver contribuït a fer del català un idioma per a tots: "Visca la llibertat, visca la cultura i visca Catalunya", ha acabat.
L'HUMOR CENTRA L'ACTE
L'acte ha estat una glossa-collage de notes d'humor associades a l'escriptor, com per exemple un vídeo de les Supremas de Móstoles cantant 'Eres un enfermo' compartit pel propi Monzó a les seves xarxes.
També una noia i un noi completament nus --ella, en lloc de donar-li mà li ha donat el penis per a sorpresa del públic--; unes màscares de superheroi per al públic, i una extravagant actuació d'Albert Pla amb la cançó sobre una ruta per la festa de Catalunya 'Bona nit'.
També han parlat de la seva trajectòria els periodistes Mònica Terribas i Jordi Basté, que han recordat de primera mà el seu pas per la televisió, i han destacat la seva gran capacitat d'improvisació, així com el seu pessimisme; han descrit les seves aptituds també diversos traductors de diferents idiomes, els qui, entre altres, l'han considerat el Leo Messi de les lletres.
