"Anem cap a una irlandització del català", lamenta
BARCELONA, 7 març (EUROPA PRESS) -
L'escriptor, traductor i periodista Quim Monzó s'ha convertit en el 50è Premi d'Honor de les Lletres Catalans d'Òmnium Cultural per "modernitzar i revitalitzar" el català, per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual i contribució notable a la vida cultural dels territoris de parla catalana.
Ho ha explicat en nom del jurat Martí Domínguez, després que el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, anunciés el premiat i digués que és un "dia de molta alegria", però també de tristesa perquè el president de l'entitat, Jordi Cuixart, es troba empresonat des de fa 142 dies.
Per primera vegada el president d'Òmnium no truca al premiat per comunicar-li la notícia, davant la qual cosa Monzó ha deplorat: "Això passa perquè Cuixart està a la presó. És tan escandalós el que fa la justícia espanyola, i l'absoluta complacencia amb que mitjans suposadament crítics haurien de respondre, que no hi ha més coses que explicar".
Ha confessat que no ha estat capaç de respondre a la carta que li va enviar Cuixart més enllà dels formalismes típics: "Per primera vegada no sé que dir, no sé com es contesta. La formal és òbvia. No tiro endavant".
Després d'agrair el premi, ha bromejat amb el fet que desconeix si els seus impulsors han demanat informes mèdics sobre la seva persona i sospiten d'alguna malaltia mortal que els hagi urgit a reconèixer-lo, convertint-lo en el segon premiat més jove de la història del guardó, per darrere de Jaume Cabré.
4 DE JUNY EN EL PALAU DE LA MÚSICA
Dotat amb 20.000 euros, el premi es lliurarà en un acte honorífic el 4 de juny al Palau de la Música Catalana, que servirà per divulgar el seu treball en favor de la llengua catalana, que ha lamentat que es troba en una "situació greu", no tant per usos dialèctics i castellanismes sinó pel mal ús de les estructures.
"Anem cap a una irlandització del català", ha deplorat el guanyador, que ha observat que, malgrat que Irlanda és un estat, l'estat en què viu l'irlandès és penós, igual que succeeix amb l'occità, malgrat no tenir estat.
Segons Monzó, "des del 2010 amb la faramalla d'il·lusió independentista, la llengua ha quedat arraconada", i els problemes que travessa l'idioma no són prioritat, perquè tothom parla del sobiranisme, ha dit.
Al seu parer, el "catanyol" ho impregna tot, i ha revelat que si desconegués el castellà, no entendria molts textos en català.
"CAPTADOR DE L'ÀNIMA DEL SEU TEMPS"
De Monzó, Domínguez també ha subratllat la seva faceta de "captador de l'ànima del seu temps i creador nat de llenguatge, estil directe, sarcàstic i enginyós".
S'ha referit a Monzó com un "corredor de fons de distàncies curtes, velocista de la prosa" i d'usar un estil directe i punxant, que ha assemblat a referents anteriors com Pere Calders i el seu estimat Francesc Trabal.
"COMPLEX VITAMÍNIC"
L'ha considerat com un "complex vitamínic" que ha ajudat a revitalitzar la llengua catalana, i ha observat la seva capacitat de crear situacions insòlites però plenes d'humanitat, relats a un pas del surrealisme i joc dels absurds.
Monzó ha evocat un dia qualsevol d'escriptura en què s'aixeca abans de les 7 amb una mandra enorme, i es trasllada a un estudi proper a la seva casa en què llegeix la premsa nacional i internacional fins a les 11 hores, pren notes, recull vivències en el Metro --per exemple-- i comença a teclejar articles periodístics.
UN DIA D'ESCRIPTURA
Les tardes les destina a la lectura de ficció per placer, amb llibres comprats per Amazon d'autors com César Aira, que fa anys que l'ha captivat, ha explicat Monzó, que ha disertat sobre les opinions personals que regnen en l'entrega de premis, i ha lamentat que Joan Brossa rebés sense rebre'l.
El jurat del premi d'aquest any l'han integrat Margarida Aritzeta, Marc Artigau, Fina Birulés, Marta Buchaca, Martí Domínguez, Lluïsa Julià, Isidor Marí, Joan Mas i Anna Sallés.
