El TS rebutja dos recursos de la Generalitat contra les resolucions sobre el castellà
BARCELONA, 3 juny (EUROPA PRESS) -
Dues resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i dues més del Tribunal Suprem (TS) han avalat que s'imparteixi en castellà, a més de l'assignatura de llengua, "una o unes àrees, matèries o assignatures addicionals que puguin ser considerades principals", a diferents centres educatius de Barcelona.
En una interlocutòria, consultada per Europa Press, el TSJC ha imposat mesures cautelars en un altre centre de la comarca del Maresme (Barcelona), en considerar que el sistema d'immersió lingüística que segueix l'escola fa que "la presència de la llengua castellana, fora de l'assignatura de llengua, pot ser qualificada de residual".
"Aquesta garantia constitucional i legal de l'ús mínim del castellà, com a llengua d'aprenentatge, no apareix garantida de manera suficient al centre escolar", per la qual cosa el TSJC estima que es garanteixi que una altra assignatura, a més de la de llengua, s'imparteixi en castellà.
D'altra banda, ha ratificat les cautelars que va imposar en una escola de Barcelona, perquè un alumne rebi una assignatura troncal en castellà, després de desestimar el recurs de la Conselleria d'Educació de la Generalitat contra una interlocutòria que va descartar la petició de tombar aquestes mesures cautelars, apel·lant a la nova normativa del Govern sobre la inaplicació de percentatges.
En l'argumentació, el TSJC assenyala que l'ús de la llengua castellana "seria insuficient en cas de decaure la mesura cautelar adoptada en el seu moment", i que això pot afectar el seu dret a rebre l'ensenyament en castellà en els successius cursos escolars en els quals l'alumne seguirà en el sistema educatiu català.
SUPREM
Per la seva banda, el Suprem ha inadmès dos recursos de la Generalitat contra unes resolucions del TSJC que imposaven l'obligació d'impartir almenys una altra assignatura troncal en castellà a dues escoles de Cubelles i de Sant Pere de Ribes (Barcelona).
Els rebutja en considerar que "no s'ha fonamentat prou, amb referència singular al cas, que concorrin cap dels supòsits que permeten apreciar l'interès casacional objectiu i la conveniència d'un pronunciament de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem".
"No n'hi ha prou amb denunciar una mera inaplicació, o una aplicació equivocada, de la jurisprudència per l'òrgan d'instància, sinó que s'exigeix que la part recurrent justifiqui que la resolució que es pretén impugnar ha fet un esment exprés de la jurisprudència; ha assenyalat que la coneix i l'ha valorat jurídicament, i se n'ha apartat en entendre que no és correcta", ha afegit.
