Solucionats tres dels cinc casos d'escoles afectades pel 25% de castellà
BARCELONA, 5 set. (EUROPA PRESS) -
Quaranta famílies han demanat educació bilingüe per als seus fills el pròxim curs, una xifra "semblant" a la del curs anterior, segons ha anunciat aquest divendres la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau.
En la roda de premsa de presentació del començament de curs, que començarà el 15 de setembre, la consellera ha concretat que aquests pares han demanat que l'administració "faciliti un ensenyament amb fons públics amb el castellà com a llengua vehicular en una proporció raonable en l'oferta amb la llengua cooficial".
Sobre el Reial decret de la 'llei Wert' que preveu que la Generalitat pagui 6.000 euros per una plaça en un centre privat si no proporciona educació en castellà com a vehicular en escoles públiques i concertades, ha dit que a 15 de setembre "no tindrà impacte en cap alumne" perquè els tràmits que impliquen aquesta ajuda no s'han demanat ni fet.
Ha insistit que qui atorga l'ajuda és el Ministeri d'Educació i no la Generalitat: "No ens correspon i no ens consta cap petició en tràmit dels 6.000 euros".
Ensenyament ha assegurat que moltes d'aquestes sol·licituds es van presentar abans de l'aprovació del decret, i ha afegit que les respondrà "com sempre" ha fet, ja que altres vegades les famílies han trobat raonable la solució proposada i, quan no ha estat així, han acudit als tribunals.
En el marc del pla de plurilingüisme de la Conselleria, que permet introduir terceres llengües en matèries no lingüístiques, s'ha incrementat la presència de l'anglès, en passar d'un 47,9% en el període 2013-14 a un 54% el 2014-15, però el castellà també ha crescut: d'un 13,4% en el curs anterior a un 15% a l'actual.
25% DE CASTELLÀ
Sobre les cinc escoles afectades pel 25% de castellà dictat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en resposta a cinc famílies que demanaven educació bilingüe per als seus fills, la consellera ha assegurat que només falten dos casos per resoldre, als quals faran una "proposta singularitzada".
Dels ja solucionats, un cas es tractava d'un alumne de quart d'ESO que ja ha sortit del sistema, i els altres estudiants han canviat a centres de la seva zona de residència que sí que proporcionaven aquesta opció lingüística, ha concretat Rigau.
