Experts criden a crear una xarxa europea de ciutats pel dret a morir dignament
BARCELONA, 18 maig (BARCELONA) -
Polítics, representants de l'àmbit local i associacions han proposat en una jornada en el Parlament que funcionaris dels ajuntaments puguin registrar el document de voluntats anticipades, que permet a les persones deixar constància que volen rebre pal·liatius o deixar de rebre cures i teràpies en cas de patir una malaltia terminal i no tenir capacitat d'expressar-ho.
En roda de premsa aquest divendres, la presidenta de l'associació Dret a Morir Dignament (DMD-Cat), Isabel Alonso, ha explicat que ho han manifestat a la 'Jornada Ciutats Europees per la Mort Digna' a iniciativa de l'alcaldessa de Figueres (Girona), Marta Felip, i que la Diputació de Barcelona i diversos ajuntaments ja havien aprovat mocions pel dret a la mort digna.
Les diputades que van defensar al Congrés la despenalització de l'eutanàsia, Marta Ribas (CatECP), Alba Vergés (ERC) i Assumpta Escarp (PSC), han coincidit en l'avanç que suposaria que pogués fer-se aquest document als ajuntaments, i han explicat que treballaran en una ponència conjunta per avançar en com s'aplicarà a Catalunya la despenalització de l'eutanàsia que tramita el Congrés, si s'aprova.
En les sessions, han proposat donar aquest paper als ajuntaments modificant el codi civil català o bé la Llei catalana sobre els drets d'informació concernent a la salut i l'autonomia del pacient, i Alonso ha afegit que calculen que l'1% dels catalans realitza aquest document, que garanteix un dret recollit a l'article 20 de l'Estatut.
XARXA EUROPEA DE CIUTATS
La possibilitat de registrar un document equivalent als ajuntaments s'ha impulsat ja en algunes de les principals ciutats italianes --com Roma, Milà, Nàpols, Torino, Gènova i Bolonya-- que van apel·lar al dret recollit a la Constitució, ha explicat l'europarlamentari pel Partit Radical i president de l'Associació Lucca Coscioni-Itàlia, Marco Cappato.
"La meitat dels italians tenia dret a fer voluntats anticipades abans que hi hagués la llei", ha explicat, ja que aquesta pressió municipal va facilitar l'aprovació recent d'una llei que reconeix el dret a interrompre les cures, i ha animat a crear una xarxa europea de ciutats a favor d'aquest dret.
Cappato es troba actualment en un procés legal per haver acompanyat a una persona a Bèlgica a morir, i ha explicat que el Tribunal Constitucional italià tindrà també en compte la Declaració Europea de Drets Humans, que inclou aquest dret a decidir en cas de malaltia terminal.
El president de l'Associació pel Dret de Morir en Dignitat de França (ADMD-France), Jean-Luc Romero, ha explicat que a França es dona actualment "un gran debat perquè s'estan revisant les lleis bioètiques" i esperen tenir una llei sobre la mort digna a la fi d'any, i ha remarcat el paper que tenen les ciutats i regions.
Ha proposat els ajuntaments que assegurin la qualitat i l'accés a les cures pal·liatives, que ajudin a difondre les voluntats anticipades a través de campanyes d'informació al públic general, i que integrin en aquest àmbit les organitzacions que treballen per la mort digna.
"INFORMAR MOLT BÉ"
Des de l'associació LEIF d'Anvers (Bèlgica), Jacinta de Roeck, ha explicat que el seu país compta amb tres lleis des de 2002 que regulen l'eutanàsia, els drets dels pacients, i les cures pal·liatives, però que actualment es troben amb "més dificultats" per avançar en la regulació d'aquests aspectes en residències d'ancians i en persones amb demència.
Ha explicat que es troben amb poders conservadors i religiosos que s'oposen que avancin en aquesta legislació, i que també han detectat casos d'hospitals i institucions que tracten d'intervenir en la decisió de les persones: "Per això és tan important informar molt bé" a la ciutadania sobre els seus drets, ha recomanat.
La diputada socialista al Congrés Lidia Guinart ha explicat que es tramiten actualment la proposta de despenalitzar l'eutanàsia --sorgida del Parlament-- i la llei de mort digna, ambdues en període de tramitació, i ha dit que han sol·licitat que puguin tramitar-se de forma conjunta i "sense problemes", ja que PP i Cs han vetat algunes tramitacions de proposicions de llei des de la Mesa.
