BARCELONA 15 juny (EUROPA PRESS) -
Un equip internacional de l'European Society for Translational Antiviral Research (Esar) ha traçat les rutes de propagació del VIH a tot el món després que arribés als Estats Units en els anys 70, fet que reflecteix el "paisatge polític" posterior a la Segona Guerra Mundial i els vincles tradicionals entre països com a resultat del colonialisme europeu.
L'estudi, publicat al 'Journal of Molecular Epidemiology and Evolutionary Genetics of Infectious Diseases', suggereix que l'expansió del subtipus B del VIH-1 reflecteix els esdeveniments geopolítics de la segona meitat del segle XX, com el colonialisme, la caiguda del Teló d'Acer i el comerç internacional, ha informat l'Institut de Recerca de la sida (IrsiCaixa).
Els investigadors han analitzat gairebé 9.000 genomes de ceps del VIH-1 subtipus B procedents de 78 països amb l'objectiu de mapar la seva expansió en el món durant els últims 50 anys i marcar els patrons més significatius de propagació.
"La història del VIH fins a la seva arribada als Estats Units ja es coneixia. El que va passar després d'això, tot i això, no estava clar. Volíem veure com el VIH es va propagar pel món", ha explicat l'investigador del Departament de Zoologia de la Universitat d'Oxford Gkikas Magiorkinis, coautor principal de l'estudi.
L'estudi ha determinat que el VIH es va propagar per "rutes migratòries específiques", que coincideixen amb factors geopolítics que han afectat l'activitat humana durant els últims 50 anys, com la migració, el turisme i el comerç internacional.
EUROPA DE L'EST, AÏLLADA DEL VIRUS
Segons l'estudi, el virus va viatjar des d'Amèrica del Nord a Europa Occidental en diferents ocasions, mentre que Europa central i Oriental van romandre aïllades durant la major part del començament de l'epidèmia.
"Una trobada sorprenent és la clara separació entre Europa Oriental i Occidental en els primers dies del virus", fet que probablement té a veure amb la situació política al continent, ja que Europa de l'Est i de l'Oest es van connectar durant la dècada dels 90 quan els moviments migratoris van estar menys restringits.
També ha observat que els virus europeus tenen connexions amb virus de tots els continents excepte l'Àsia, que només mostra connexions amb Oceania i Amèrica del Sud i Central.
"LES EPIDÈMIES NO TENEN FRONTERES"
L'investigador d'IrsiCaixa que ha participat en l'estudi, Roger Paredes, ha afirmat que aquests resultats demostren una vegada més que "les epidèmies no tenen fronteres", per la qual cosa si es vol acabar amb la sida cal actuar a escala global.
Ha remarcat que cal actuar especialment als països amb renda baixa "on viuen la majoria de les persones infectades amb VIH i on s'estan transmetent virus resistents als fàrmacs", ha afegit.
POLÒNIA I LA REPÚBLICA TXECA
L'estudi mostra que el Regne Unit, França i Suïssa van intercanviar ceps virals més sovint amb països no europeus que amb europeus, i que Polònia i la República Txeca són els països orientals que van estar més connectats amb Europa Occidental, a causa que van ser els primers països a tallar el seu vincle amb el bloc de l'Est i a la seva situació geogràfica, respectivament.
Portugal, Espanya i Alemanya presenten "un gran número" d'intercanvis amb altres països, possiblement a causa de factors com el turisme per l'elevat nombre d'infeccions entre la seva població.
La investigació també explica que la gran diversitat de ceps a Europa s'explica perquè "els europeus viatgen molt però tenen tendència a romandre i tractar-se al seu continent, on gaudeixen de bons sistemes de salut", ha destacat Paredes.
