Se situa en zona habitable però no té superfície sòlida
MADRID/BARCELONA, 18 des. (EUROPA PRESS) -
Científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han coliderado la troballa d'HD 147379 b, un planeta amb una massa lleugerament superior a Neptú, que orbita un estel molt proper. Malgrat situar-se a la denominada zona habitable, no té superfície sòlida i no s'espera que existeixi aigua en forma líquida.
El projecte CARMENES, impulsat per un consorci d'11 institucions alemanyes i espanyoles i coliderado pel CSIC, ha descobert el seu primer planeta fora del Sistema Solar des del telescopi de 3,5 metres de l'Observatori de Calar Alto a Almeria, dependent del CSIC i la Societat Max Planck. Els detalls de la troballa apareixen publicats en la revista 'Astronomy & Astrophysics Letters'.
L'instrument ha observat una estrella nana molt propera i la meitat de massiva que el Sol, entorn de la qual orbita un planeta batejat com a HD 147379 b, lleugerament més massiu que Neptú. Aquest exoplaneta completa la seva òrbita cada 86 dies a una distància que és només una tercera part de la que separa la Terra del Sol. El planeta es troba dins de la denominada zona d'habitabilitat, que és la regió entorn d'un estel on les condicions permeten l'existència d'aigua líquida.
"És improbable que la vida pugui haver-se desenvolupat en aquest planeta perquè probablement no tingui superfície sòlida", explica Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai (HISSI) del CSIC, a Barcelona, i director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
"L'exoplaneta, similar a Neptú, que orbita la zona habitable d'un estel molt proper, no és dels més espectaculars, però és el primer --comenta--. Tenim per davant un futur d'observacions que, sens dubte, donaran els seus fruits".
UN INSTRUMENT ÚNIC
El descobriment confirma l'eficiència de CARMENES com a instrument dissenyat per buscar planetes de tipus terrestre a la zona d'habitabilitat.
"Els falsos positius són habituals en la recerca de planetes extrasolars, i aquí emergeix una de les fortaleses de CARMENES: en observar en el visible i en l'infraroig podrem confirmar les troballes sense necessitat d'altres comprovacions. Cap altre instrument pot fer això", assenyala Pedro J. Amado, investigador del CSIC en l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i co-investigador principal de CARMENES.
L'instrument ha estat desenvolupat per un consorci d'11 institucions espanyoles i alemanyes; a Espanya participen en el projecte, que es perllongarà almenys fins l'any 2020, l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) --que colidera el projecte i ha desenvolupat el canal infraroig--, l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (CSIC-IEEC), la Universitat Complutense de Madrid (UCM), l'Institut d'Astrofísica de Canàries (IAC) i el Centre d'Astrobiología (CAB-INTA-CSIC).
Ha obtingut finançament de la Societat Max-Planck, el CSIC, el Ministeri d'Economia i Competitivitat i la Junta d'Andalusia, entre altres organismes.
