La Sindicatura comença una investigació després de rebre la queixa
BARCELONA, 25 gen. (EUROPA PRESS) -
Un col·lectiu de professors associats de la Universitat de Barcelona (UB), que per fer docència han de ser professionals en actiu, han enviat al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, una queixa per la seva "extrema precarietat laboral", i li han demanat que obri una investigació.
A la queixa, a la qual ha tingut accés Europa Press, els docents també sol·liciten a Ribó que, si ho creu convenient, utilitzi mecanismes per buscar una "sortida negociada" amb els responsables de la política de contractació de professorat i el Rectorat del centre perquè s'elimini el greuge que, segons la seva opinió, pateixen.
Fonts de la Sindicatura han confirmat a Europa Press la recepció de la queixa i han avançat que l'han admès a tràmit i s'ha obert una investigació sobre les condicions econòmiques d'aquest col·lectiu, aglutinat sota l'Assemblea de professorat reclamant de la UB.
El text de la missiva se centra en la figura contractual del professor associat --hi ha 2.000 a la UB, segons el centre--, els que han de ser "especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir la seva activitat professional fora de la universitat", segons la Llei universitats de Catalunya.
Tot i això, el col·lectiu ha alertat que a la pràctica s'ha utilitzat aquesta figura per contractar professors que no tenen cap contracte fora del centre universitari, ni cap altra font d'ingressos, o bé tenen contractes precaris al món universitari i un treball fora d'aquesta però sense ser del seu àmbit.
"En molts casos es tracta de docents i investigadors en la primera fase de la carrera acadèmica, sent actualment l'única via per iniciar-la" --no es convoquen suficients places públiques--, si bé aquesta possibilitat també s'està tancant perquè per passar d'associat a lector es demana una desvinculació temporal del centre.
Segons les seves dades, mentre els professors titulars treballen 240 hores a l'any i cobren 2.526,75 euros al mes, els associats per fer 180 hores a l'any, cobren 545,44 euros bruts al mes; per fer 120 hores, 363,67 euros mensuals, i per donar 60 hores de docència, 181,82 euros, segons els reclamants.
A més, han criticat que la universitat s'encamina cap a un model del 50% de professorat fix i del 50% de temporal, ja que les jubilacions de permanents i baixes laborals es cobreixen amb els associats: "Hi ha associats que fa més de deu anys que treballen a la UB i imparteixen docència estructural de graus i màsters, i els seus contractes es renoven anualment".
REACCIÓ DE LA UB
Fonts de la UB han assegurat que les places permanents --com les jubilacions-- es cobreixen amb professorat a temps complet i que anualment el centre treu tantes places de personal docent i investigador (PDI) a temps complet com baixes permanents.
"És fals que la UB tingui un model amb un 50% de PDI fix i la resta de temporal. Si la proporció ha pujat, no és per voluntat sinó per efecte de la taxa de reposició del màxim del 10% obligada des del 2012", ha argumentat la UB.
Han indicat que tots els associats tenen l'obligació de tenir una ocupació fora de la universitat, i han manifestat que la precarietat dels treballadors públics es manifesta des del 2011 amb mesures com l'eliminació de la paga doble: "Els associats s'han vist perjudicats també per aquest difícil context econòmic".
