Presumptament va estafar més de 200 persones que van invertir entre 1.000 i 60.000 euros
GIRONA, 12 maig (EUROPA PRESS) -
El cap de l'rea Central de Delictes Econmics, el sotsinspector José Merino, ha explicat aquest dimecres que l'home que presumptament va estafar 15 milions d'euros a més de 200 persones a Girona "actuava sol i es feia passar per un broker d'xit al Regne Unit".
En declaracions als mitjans, Merino ha manifestat que els Mossos d'Esquadra, la policia de West Yorkshire i l'Europol van engegar la investigació a principis del 2019 arran d'una denúncia per la desaparició del responsable d'una estafa piramidal per un frau de falses inversions.
La investigació va sancionar casinos i cases d'apostes d'operadores del Regne Unit perqu "el presumpte estafador hi gastava enormes quantitats de diners, els casinos no prevenien el blanqueig i se'ls va imposar una sanció de sis milions d'euros que es van transferir als jutjats de Girona per compensar les més de 200 víctimes".
PERFIL DE L'ESTAFADOR
Ha relatat que el presumpte estafador era de Girona, d'uns 35 anys, que patia ludopatia i "es va muntar una vida fictícia, fent-se passar per un broker d'xit al Regne Unit", tot i que no treballava i els diners que aconseguia de les seves víctimes --prop de 15 milions d'euros-- els gastava en casinos i cases d'apostes.
Va viure entre quatre i cinc anys al Regne Unit, per després va fugir a Alemanya, i l'abril del 2019 el van detenir i va ingressar en presó preventiva amb una fiana de tres milions d'euros, "la fiana més elevada que s'ha posat mai a Girona".
VÍCTIMES
Merino ha assenyalat que de les 200 víctimes, més de 100 són de Catalunya, i que al comenament "eren del cercle familiar, i que els mateixos familiars, sense saber que era un frau, animaven altres persones a invertir a través de l'estafador perqu estaven convenuts que els diners serien invertits en empreses de la borsa".
Ha destacat que el presumpte estafador els oferia unes rendibilitats del 3% mensual i els feia signar contractes "simulant que hi havia empreses darrere", i a mesura que passava el temps, els ensenyava grfics de l'evolució dels beneficis perqu hi continuessin invertint.
El presumpte estafador els demanava entre 1.000 i 60.000 euros en funció de la capacitat de cada víctima, i tan sols "va tornar part dels diners al 5% de les víctimes perqu no el delatés ningú i pogués continuar estafant".
RECOMANACIONS
Merino ha assegurat que "les rendibilitats que s'ofereixen és el primer factor que ha de fer sospitar si darrere hi ha una inversió real, o també si l'inversor posa traves per recuperar els diners".
Actualment, ha explicat que l'estafa relacionada amb les falses inversions "és la que té una incidncia més alta en l'mbit de cost: el bitcoin té un creixement molt important, i invertir en criptomonedes és un risc elevadíssim".
